El 26 de gener de 1939 Terrassa era ocupada per l’exèrcit feixista de Franco. Començava una època de 40 anys de dictadura, repressió i terror. Franco va morir el 20 de novembre de 1975, ara ja fa 49 anys. Bona part dels objectes amb simbologia franquista que hi havia a carrers, entitats i institucions egarenques romanen vius als fons del Museu de Terrassa. N’hi ha molts. I la ciutat també té una connexió especial amb el Valle de los Caídos. Un terrassenc té una gran obra al monument, de 40 metres de diàmetre i 42 d’altura. El mosàic de la Cúpula és de l’artista Santiago Padrós.
El general Franco va visitar Terrassa en cinc ocasions. La seva primera visita va ser el 27 de gener de 1942, quan la ciutat celebrava el tercer aniversari del seu “alliberament”. Després d’una apoteòsica rebuda pels carrers de Terrassa amb gran aclamacions de “¡Franco, Franco!”, va ser rebut a l’Ajuntament per l’alcalde, Joaquim Amat, el qual, al saló de sessions, li va imposar la Medalla d’Or de la Ciutat, la primera que es concedia des de la seva recent instauració. La seva sortida al balcó consistorial va ser un brogit d’aclamacions vers la seva persona, i el seu parlament era interromput constantment pels clams d’adhesió. Després de la recepció i de passar revista a una formació de falangistes, les autoritats van visitar l’empresa SAPHIL i l’Escola Industrial, per retornar seguidament a Barcelona.
L’alcalde Alfons Vallhonrat el va rebre al Saló de Plens amb paraules d’agraïment i d’adhesió
El 21 de maig de 1947 retornava a Terrassa, i es repetien les manifestacions d’entusiasme. L’alcalde Alfons Vallhonrat el va rebre al Saló de Plens amb paraules d’agraïment i d’adhesió. Aquesta vegada la visita va ser a la delegació Comarcal del Frente de Juventudes, on va poder observar una exposició dels projectes urbanístics que s’estaven realitzant a la ciutat, destacant el de la Ciutat Sanatorial, que amb la mostra d’una gran maqueta va impressionar al general. La resta de visites van ser a la Mútua de Terrassa i a l’empresa SYBSA, on la Massa Coral li va oferir unes breus cantates.
Aquella maqueta es va fer realitat amb la construcció del sanatori en terres de Can Carbonell, al nord de la ciutat. El general Franco va assistir a la seva inauguració el 8 de juny de 1952, contant també amb la presència del director general de sanitat, José A Palència i la de l’alcalde de Terrassa, Pere Matalonga. L’acte de benedicció l’efectuà el prior del Sant Esperit, Josep Castelltort i, tot seguit, després dels protocol·laris parlaments, varn visitar l’edifici, d’ impressionant dimensions: el més gran d’Espanya. De retorn cap a Barcelona i al passar pels carrers de Terrassa es van repetir les mostres d’adhesió d’altres vegades.
Visita per les riuades
Haurien de passar deu anys i un fet luctuós com van ser les riuades del 1962, per la següent visita. A la tarda del 2 d’octubre Franco era rebut a Les Fonts per les autoritats terrassenques encapçalades per l’alcalde Josep Clapés. El general baixà del cotxe oficial i seguint les explicacions de l’alcalde, va recórrer la zona contemplant els estralls de la rierada en el lloc on s’aboquen les dues gran vies fluvials: les rieres de les Arenes i la del Palau, principals receptors de l’allau d’aigua que va provocar el desastre. A les sis de la tarda feia la seva entrada a Terrassa on milers de persones l’aclamaven al seu pas per la carretera de Montcada i Rambla amunt, per dirigir-se a la zona industrial més afectada, on va conversar amb els fabricants afectats.
Tot seguit es va dirigir cap a l’Ajuntament on l’esperava un raval de Montserrat ple a vessar. Al saló de plens, l’alcalde va expressar el sentiment de gratitud de la ciutat per la ràpida mobilització del govern vers l’ajut a les zones sinistrades. Després Franco va fer acte de presència al balcó de l’Ajuntament expressant en el seu discurs el condol per les víctimes de la catàstrofe. Després la caravana de cotxes d’autoritats es dirigí a la barriada de les Arenes, on van recórrer a peu les parts més afectades, tot barrejant-se amb els veïns. Franco va tornar a Barcelona.
El 18 de juny de 1963 retornava a Terrassa, repetint l’arribada i l’aturada a Les Fonts
El 18 de juny de 1963 retornava a Terrassa, repetint l’arribada i l’aturada a Les Fonts. A l’Ajuntament va poder contemplar una exposició de fotografies comparatives de les rierades i de les obres de reconstrucció portades a terme fins aleshores. Des del balcó de l’Ajuntament va expressar que les obres que es realitzaven arreu d’Espanya s’havien paralitzat per reforçar la reconstrucció en aquesta zona. En el seu recorregut pels carrers de Terrassa en direcció a la barriada de les Arenes, es van repetir les mostres d’entusiasme al general, al qual li va impressionar una monumental fotografia que ocupava tota la façana de la Mútua de Terrassa i en la qual s’hi reflectia el seu pas, un any abans, per la ciutat donant el seu condol al veïnat de les Arenes. A la seva arribada a la barriada es va repetir aquella imatge, però aquesta vegada amb un sentiment d’alegria i agraïment dels veïns envers el cap d’Estat. Va ser l’última visita. No tornaria més a una ciutat que poc a poc es va anar convertint en Tarrasa, la roja, amb les seves reindivicacions de llibertat, camí cap a l’aposta democràtica.
El que resta del Monument als Caiguts de la plaça del Doctor Robert es troba avui al cementiri municipal de Can Torrella. L’obra es va inaugurar el 24 de gener de 1944, durant el cinquè aniversari del que el franquisme va anomenar “Liberación” de la ciutat. El conjunt monumental era obra dels terrassencs Frederic Viñals (arquitecte) i Jaume Bazin (escultor).
Aquesta i d’altres històries de Terrassa, les podeu trobar al blog de Joaquim Verdaguer
