FOTOS manifestació del moviment okupa a Terrassa
“La raó ens l’ha donat el temps”. Ja fa dues dècades des que va néixer l’Associació d’Okupes de Terrassa, una plataforma de resistència i denúncia contra “un habitatge que es presentava inassolible pels joves, per la precarietat laboral, per un sistema educatiu elitista i per un sistema de partits obsolet”, declara el manifest.
L’okupació d’una fàbrica al carrer Bruc, el 27 de setembre de 1996, va donar el tret de sortida a l’organització, començant així a formar un teixit associatiu terrassenc que continua actiu. Les campanyes ecologistes, feministes, anticapitalistes, antifeixistes i contra l’homofòbia han marcat l’agenda okupa des de llavors, actuacions que Albert Martínez defineix com “una nova manera de fer política per desterrar aquestes actituds”.
Una retrospectiva a partir de fotografies permet repassar les fites més rellevants de l’acció okupa des del 1996 fins el 1999. I després? Franki explica que l’Associació ha viscut a cavall de la activitat i la inactivitat, “a partir del 2001 fins els 2005 vam estar parats, el 2006 vam reprendre l’acció, i des de 2010, de nou, calmats”. Un stand by que no es deu a la falta d’iniciativa ni motivació, sinó al fet que ara actuen per sí mateixos els petits col·lectius que la conformen, com Arran. Fins ara, la construcció de 15 centres socials i okupació de 20 vivendes conforma el currículum de l’organització.
Repressió policial
La repressió va jugar un paper molt important: 60 detencions, 1.000 denúncies, 90 encausats i 30 mil euros en multes són algunes de les xifres que els van marcar, i de les quals asseguren “hem après”. Maria Ferrer destaca que “la policia secreta i els informadors de dins que estaven pressionats pel cos policial a través de xantatges no eren obviables”. El “desengany que va suposar tal repressió en un sistema democràtic” els va dur a capgirar la situació i començar a lluitar. Una lluita que els ha obligat a estar amb els ulls ben oberts i “a passar dies i dies davant Jutjats”, assegura Jesús.
En clau feminista, Bego Casado, parla de la visibilització de la presència de les dones en la comunitat okupa. Assegura que van teixir l’elaboració i l’estratègia de lluita, i que “la mirada feminista aportada a la lluita col·lectiva va ser un valor clau“.
