Òscar Andreu és un dels humoristes més reconeguts i mediàtics que tenim a Catalunya. Aquesta setmana ha estat el protagonista del programa “Manicòmics“, de 3Cat, i ha aprofitat per posar sobre la taula un tema que està de rabiosa actualitat: el retrocés en l’ús social de la llengua catalana. Ignasi Taltavull s’endú de vista al Catalunya en Miniatura al còmic de Terrassa per parlar del català, de la seva infantesa i de com va ser el seu referent per entrar en la seva professió.
El terrassenc explica que en el seu entorn familiar, escolar i d’amistats tothom parlava en castellà. Només utilitzava el català per parlar amb la branca materna. De fet, explica, amb ironia, en el monòleg que forma part del programa, que es pensava que el català era una llengua inventada per la seva mare per parlar només amb ell. Va arribar un moment, però que va decidir “parlar en català a Catalunya, una cosa bogíssima. Quan els vaig dir a la família amics que volia parlar en català, la seva reacció va ser: “El niño se ha vuelto loco! Se le ha ido la cabeza. Si almenos nos hubiese dicho que era drogadicto… de la droga se sale, del catalán no!”, comenta amb el seu to divertit.
Andreu es posa seriós, però, per lamentar la situació actual en què es troba el català, i és conscient que parlar d’aquest tema no sempre és ben rebut. “Estem immersos en un procés de substitució lingüística. Hi ha una mica de tabú, també, al voltant de la llengua, perquè quan parles de la llengua també parles del país, parles de la nació, tot plegat. I a mi, com a humorista, si hi ha una cosa que m’interessa, que crec que pot generar humor, paradoxalment, aquest tema és la llengua, aquest tema és el país, aquest tema som nosaltres”, indica.
Quim Monzó, l’instigador de l’Andreu humorista
El terrassenc subratlla que el retrocés de la llengua en el territori es deu sovint al concepte sociolingüístic conegut com la “norma de convergència”, i matisa: “En un context en què una llengua que es parlava en aquell territori va retrocedint, s’hi imposa una altra llengua i, aleshores, si intueixes que l’altra persona que tens al davant no forma part del teu grup lingüístic, el que fas és triar la llengua que no et portarà problemes. La llengua que no et portarà problemes, paradoxalment, a Catalunya, és el castellà”.
En la conversa també coneixem quina va ser la primera vegada que Òscar Andreu va tenir clar a què es volia dedicar. Afirma que va influir-li molt el programa “Persones Humanes” de Miquel Calçada, on va veure per primer cop una secció d’humor. “Vaig pensar: ‘Osti, jo vull fer això!’ I es pot fer en la llengua de la meva mare? T’obre un món de possibilitats que no hi era, abans. No tenia un referent clar i, de sobte, era Quin Monzó fent una secció d’humor i dius: ‘Uau! Si això ho pogués fer jo… On s’ha d’estudiar, això, per escriure i dir coses per la tele?’ I això era TV3. Clar”.
