La masia de Can Montllor, a 150 metres a la dreta de la carretera de Castellar, després de passar els grups de Sant Llorenç, es troba avui abandonada i cada cop més degradada. Les parets estan plenes de grafits i s’ha convertit en un veritable femer, en un abocador de tota mena de residus. I també és una zona de botellades. El seu emplaçament era un encreuament de camins: el dels Monjos en direcció al convent de Santa Magdalena del Puigbarral i el Ral de Terrassa a Castellar del Vallès. En el segle XII era conegut com el mas Isarn, ens explicava el cronista local Joaquim Verdaguer. Veïns de la ciutat hi han passat i ho han denunciat, preocupats pel que li pot passar a un element del patrimoni testimoni del passat rural de la vila egarenca.
L’any 1440 la pubilla del mas, Fransina Mosterol, es casà amb Antoni Montllor
La documentació més antiga que es disposa de l’any 1209 fa referència al mas Monteroles de Guillem Mosterol. L’any 1440 la pubilla del mas, Fransina Mosterol, es casà amb Antoni Montllor i passA a anomenar-se amb el nom del nou arribat.
En el catàleg d’edificis protegits es fa la descripció següent: “Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. Façana principal perpendicular al carener i orientada a migdia, de composició simètrica i clàssica. Planta baixa amb portal d’accés cobert per un atri d’entrada, que a la vegada fa suport del balcó del primer pis mitjançant columnes rodones de totxo. Al primer pis s’obren tres balcons d’idèntiques proporcions. A les golfes s’obren tres finestretes centrades i dues laterals segons el ritme vertical de forats. Tota la façana està delimitada per línies d’imposta i lesenes verticals que reflecteixen els tres cossos estructurals de l’edifici. El tractament és amb relleus de totxo vist a totes les obertures, motllures de ciment d’imposta i lesenes i la resta és estucat de color clar. Al costat de l’edifici principal se n’afegeixen d’altres com a dependències del mas; el cos lateral dret és bastit seguint el mateix llenguatge que l’edifici principal. La imatge actual és deguda a les reformes de principis de segle”. A la façana hi ha un rellotge de sól quadricular, un element habitual en les masies del terme municipal.
Agència i dipòsit de bombones de gas butà
Durant els anys seixanta i setanta l’edifici s’utilitzava com a agència i dipòsit de bombones de gas butà, des d’on, en camions, es distribuïa a la ciutat. A finals del segle XX s’utilitzava com a restaurant.
La zona havia estat sempre agrícola i la primera casa que hi va haver arran de la carretera va ser un bar que donava servei als soldats del campament militar. La resta es van anar edificant arran del bar davant del Grup Sant Llorenç, a l’altra banda de la carretera de Castellar, aprofitant els serveis que oferia el fet d’estar a prop de l’esmentat grup habitatges. El barri en general és un conglomerat de naus industrials. Actualment forma part de tres barris units en una sola associació de veïns: el barri de les Arenes, la Grípia i Can Montllor.
