Gràcies al Departament de Documentació de TV3 i Catalunya Ràdio hem pogut recuperar la curiosa història de l’inventor terrassenc de la Mery, Joan Gunfaus. Es tracta d’un reportatge que la cadena catalana va emetre dins del programa “Càmera 5” a principis dels vuitanta on el mateix inventor explica com va sorgir la idea de crear aquesta fregadora.
Va ser l’any 1959 quan aquest petit comerciant de Terrassa va començar a distribuir per les botigues del Vallès una fotografia de grans dimensions de la seva filla exhibint el que era el seu nou invent: la Mery. Es tractava d’un conjunt de pal, baieta, galleda i escorredora amb la qual es pretenia fer menys feixugues les tasques domèstiques. A Terrassa encara avui anomenem a la fregadora o escuradora com a Mery, un mot genuí i en honor al seu inventor.
Reportatge de “Càmera 5” que presentava l’industrial de #Terrassa Joan Gunfaus, inventor de la fregadora Mery, una innovació que va facilitar les feixugues tasques domèstiques pic.twitter.com/I79FBi6oXb
— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) January 30, 2023
Gunfaus explica que trobava que li faltava alguna cosa al fregaterres, ja que les dones s’havien de mullar les mans cada vegada. “No acabava de ser gaire perfecte. Aleshores se’m va ocórrer de fer un embut, i ens hi vam posar. Jo tampoc soc de l’ofici de llauner i això es feia amb xapa, i li vaig dir a un noi més o menys traçut que m’ajudés a fer un triangle amb un embut a dintre, on vam fer uns forats… vam anar fent proves i va sortir la Mery. Crec que l’escorredor ha estat el complement necessari del fregaterres, i això és el que ha fet que tingués tant d’èxit”, afirmava en el reportatge.
La patent i l’embolic amb un empresari aragonès
L’egarenc explica que ja feia anys que els britànics tenien el pal i la baieta, i també que existeixen uns tipus de corrons per escórrer l’eixugaterres però en l’àmbit domèstic no s’havia trobat una manera còmode i pràctica com el seu invent: l’escorredora. Això va ser el que més va cridar l’atenció, fins i tot en les persones que venien de l’estranger: “Milers i milers de turistes que venen a Catalunya queden enamorats del producte i se l’emporten de souvenir. És molt curiós! El compren, i se l’emporten amb el cotxe cap a fora l’estranger”, explicava entre rialles.
Als anys 60, l’actriu Mary Sampere va ser l’encarregada de promocionar el producte i va ser tot un èxit. Immediatament, altres fabricants en van prendre nota i van començar a sortir variants.
El reportatge recorda que fins i tot, es va arribar a atribuir l’invent a un industrial de Saragossa, Manuel Jalón, que va acompanyar el president del govern espanyol d’aleshores a la Xina i el Japó per vendre el producte. Però el registre de patents ho deixa ben clar: el juliol de 1959, Joan Gunfaus va registrar el seu invent, mentre que l’industrial aragonès ho va fer al gener de 1960.
La reacció de la família al reportatge
La recuperació d’aquest reportatge amb Gunfaus com a protagonista ha agradat molt a la seva família que no ha dubtat a agrair a l’emissora haver-lo digitalitzat i publicat. Fills i nets de l’empresari, ja mort, han publicat
