MónTerrassa
VÍDEO Els Caus encara ragen més
  • CA

La font més misteriosa de Terrassa, la del Caus, raja de manera espectacular. Les pluges de les últimes setmanes ha fet que surti més aigua que mai. Xavi Hurtado s’hi ha acostat aquest dissabte 16 de maig.

La font més misteriosa del terme municipal de Terrassa se situa a 480 metres d’altitud. I quan brolla, segurament és la més espectacular, perquè la roca es transforma en un bullidor que deixa anar l’aigua i que crea un riuet. Parlem dels Caus. Són moltes les persones -potser desenes- que quan plou de manera abundant s’acosten fins al quilòmetre 4 de la carretera de Rellinars. Què les porta a aquest indret? Una font curiosa com poques, un doll que forma una cascada. Hi ha mil i una teories sobre el moment en què ragen, i algunes estan relacionades amb períodes continuats de pluges abundants -al voltant de 200 mm en menys d’un mes, diuen alguns experts-.

El conglomerats, amb els moviments tectònics, s’esquerden i apareixen fissures per on s’escola l’aigua. L’aigua de la pluja penetra en la terra fins a trobar les argiles, que són impermeables. Aleshores, l’aigua inicia el camí per aflorar a la superfície, així sorgeixen les fonts. El funcionament precís de les aigües dels Caus no es coneix del cert. Hi ha qui considera la intermitència de la surgència com a efecte de sobreeixidor d’una cavitat subterrània, en aquest cas la font raja per efecte sifó. Aquesta teoria es complementa amb la possibilitat d’un gran llac interior que faria rajar el conjunt de fonts intermitents de la zona.

Dirigents de la Mina visitàn els Caus
Dirigents de la Mina visitàn els Caus | Fons Ragon-AMAT

!--akiadsense-->

Altres opinions, més fonamentades, consideren que no existeix el llac sinó que la roca funciona com una esponja o sistema de petits conductes interconnectats i, quan aquesta xarxa està saturada d’aigua, sobreïx pels Caus. També es considera la possibilitat de l’existència d’un aqüífer subterrani de considerables dimensions i que els Caus és el desguàs o sobreeixidor quan es satura. És determinant que prop d’aquí els conglomerats acaben, i comencen les micorelles o pissarres que, al ser impermeables, forcen l’aigua a sortir més amunt pels Caus, els Bullidors i els Cauets els quals, per aquest ordre, ragen a mesura que pren importància la quantitat d’aigua a desaiguar del sistema. Una altra de les teories és que ragen quan la riera de Les Arenes baixa tres cops en un mes. Hi ha opinions per a tots els gustos i misteri.

La Barbotera, La Saiola, La Pedregosa, fonts falses de Rellinars es relacione amb els Caus, que en teoria sempre és la última de rajar. L’explotació dels aqüífers del poble apareixen com una de les raons de la sequera continuada i llarga, si es consisera que tot forma part d’un mateix sistema. La darrera vegada que van rajar els Caus va ser el mes d’abril de 2004.

El pantà de la Xoriguera | Fons Ragón-Amat

!--akiadsense-->

Els Caus va ser una destacada font de subministrament d’aigua per a Terrassa. A finals del segle XIX i després de diversos projectes, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa juntament amb l’Institut Industrial i la Cambra del Comerç van construir el pantà de la Xuriguera. Aquest embassament, inaugurat al 1902, a través de la mina Matalonga, era la segona font de subministrament d’aigua de Terrassa i recollia l’aigua d’una àmplia zona de recepció, en el torrent del Guitard. La singularitat d’aquesta font ha fet que sigui una de les més visitades pels terrassencs. Durant molt de temps, les excursions als Caus i altres fonts de la zona, eren una de les principals activitats de lleure dels ciutadans de Terrassa.

El pantà de la Xoriguera | Fons Ragón-Amat

!--akiadsense-->

El forat per on brolla l’aigua té una forma allargassada de 40 centímetres d’alçada i d’1,50 metres d’amplada aproximadament. De la boca s’inicia un primer tram de galeria de 8 metres de longitud al final de la qual hi ha un pou de 4 de fondària. Aquest pou va ésser desobstruït pels membres del Grup d’Espeleologia de Badalona. Posteriorment, el G.E.S del Club Muntanyenc de Terrassa entre el 1980 i 1981 va topografiar 40 m de recorregut, que es mostren a continuació, dels 83 m fins avui explorats

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa