En aquesta filmació podem observar els “Armats” que desfilaven per Corpus i Setmana Santa. Fixeu-vos en el Monument dels Caiguts que hi havia al Passeig, ens indica Santi Rius. (Aportació d’en Ricard Font: Els armats són en color i en la filmoteca del pare consta que és el 1948, abans no té pel·lícules en color. Es tracta de la plaça dels caiguts, o sia el que és ara la plaça del Doctor Robert.) Per saber-ne més sobre els armats de Terrassa es pot mirar el que escrivia Joaquim Verdaguer.
A Terrassa durant molts segles la manifestació religiosa més tradicional de Setmana Santa havia estat la processó del Sant Enterrament, anomenada també del Dijous Sant. La documentació més llunyana l’hem de cercar a principis del segle XVII, tenint cura de la seva organització la Confraria de la Sang de Nostre Senyor. L’any 1667 es va fundar la Confraria del Sant Crist que va substituir a l’anterior en l’organització de la processó fins a la seva supressió l’any 1970.
Obrien la marxa els soldats romans, popularment coneguts com “els armats”
La processó sortia a les nou del vespre de la parròquia del Sant Esperit i resseguia els carrers més cèntrics de la població. Obrien la marxa els soldats romans, popularment coneguts com “els armats”, que desfilaven amb un pas molt peculiar i que anaven precedits del “capità Manaia”.
La Tradició dels Armats és molt estesa arreu de Catalunya. Tot i l’abolició de la majoria de processons, les colles d’Armats, manaies o manípuls són ben presents en el principat formant part de la cultura popular.
L’origen de la tradició llegendària dels soldats romans prové de quan Pons Pilat envià una cohort per comprovar si Jesucrist havia ressuscitat després de la seva mort.
Sobre els armats terrassencs, el que fora president Confraria del Sant Crist, Jeroni Font fa l’explicació següent: «Els soldats romans o armats desfilaven amb un pas molt propi d’ells i, al mateix temps molt peculiar; avançaven el peu esquerre alhora que donaven un cop de llança a terra amb la mà dreta i, després, arrossegaven el peu dret fins a unir els dos peus i començar una altra passa.
