Glossa de Nuri Escudé i Guil
Els tres Terrassencs de l’Any 2022
Entrevista Nuri Escudé. “Quan escolto una sardana em batega el cor d’una manera especial”
Amb aquesta glossa de la Núria Escudé i Guils em dona la sensació que perdo els passos curts, els llargs i tot se’n va pels aires! El curriculum no s’acaba mai! Si es parla del món sardanista a Terrassa i a Catalunya la Nuri es un nom propi.
Ella va néixer al carrer de Garcia Humet , el seu pare era encarregat a la fàbrica de mitges Sanllehí, els de les Medias Platino, i la mare estava a casa i anava a vendre colònies a domicili. La seva infantesa i primera joventut, fins als 16 anys quan va entrar al món sardanístic, passava els caps de setmana en família, els pares, la germana i l’àvia.
Dins del seu sis-cents
Dissabtes a la tarda sessió doble de cinema al Recreo i els diumenges tots dins del sis-cents, d’excursió , sovint a Barcelona a dinar a la fonda, donar menjar als coloms a la plaça de Catalunya i a la tarda al cinema, on es podien veure pel·lícules en Cinemascope, la revolució cinematogràfica per competir llavor ja, amb la televisió. A l’estiu a la platja a Castelldefels i a fer pícnic a la pineda. Allà segur que vàrem coincidir, però jo llavors no la coneixia. Però el plat fort eren les vacances d’un mes a Benidorm amb el sis-cents atapeït.
Sempre ha estat una família molt unida, amb la seva germana des de petites, i ara amb el seu cunyat i els dos nebots.
Ja de ben petita la seva mare la feia anar a comprar a l’SPAR de la família Moncal al carrer Nou de Sant Pere, aquí en tenim l’hereu, i ella, nena amb caràcter, de gran també!, mai es deixava colar, i insistia amb respectar la tanda.
Sempre va anar a la mateixa escola, al carrer del Principal, que primer es deia Concepcion Arenal i després Edelweis, mai havia tingut problemes escolars era molt bona nena i s’encarregava de les flors del mes de Maria, allà va fer la bàsica i el comerç de comptabilitat, posteriorment secretariat de direcció.
Des de la mateixa escola li varen trobar feina a una petita empresa del tèxtil, “Teixits de punt Puignuri” tot encaixava. Allí va estar més de 40 anys portant els números. Després
dos anys a Foment de Terrassa i fins al moment a Prointesa, societat anònima amb participació municipal que actualment gestiona el Vapor Gran.
La seva mare era membre de l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits que inclou l’Esbart Terrassa i les Colles Sardanístes, i en la celebració del 25 aniversari de l’entitat l’any 1976 hi va portar la Nuri amb 16 anys i des d’aquest moment es va enganxar molt fort al món sardanístic. D’aquí una frase seva “lo primer són les sardanes”.
L’entitat va néixer al carrer García Humet, després es va traslladar a un pis del carrer Faraday, posteriorment al Teatre de la Sagrada Família, al Casino del Comerç, a un sotan del carrer Sant Gaietà i finalment a la Societat Coral dels Amics al carrer Pantà, on esta avui dia. Dins Amunt i Crits molt aviat va tenir el càrrec de Secretaria i cap de colla de la Colla dels Petits, Llàmpec, Cors Juvenils, Continuïtat i Amunt i Crits, i des de l’any 1999, rellevant al senyor Miquel Piñol n’és la presidenta . Ben aviat li donaran la distinció d’or dels 50 anys a l’entitat, que, per cert, fa pocs dies han presentat els actes del seu 75 aniversari.
Com aquell que no vol, va conèixer a l’Albert Canal, el seu marit, quan va entrar a la colla l’any 1977 i segons diu ella i jo m’ho crec, “el baix pescar només entrar” sembla ser també que ell no es va resistir gaire.
És una dona incansable, el més important és “sempre fer la feina” tant amb càrrecs com sense, protocol, secretaria, tresoreria són els seus camps de batalla, però allà on és participa en totes les activitats i comissions. Professora de sardanes i guanyadora nombrosos premis, només se li resisteix el premi de les comparses del carnestoltes de Terrassa.
No en té prou amb Terrassa i es vicepresidenta de la Confederació Sardanista de Catalunya des de l’any 2014, presidenta de la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya des de l’any 2015 i Membre del Consell d’Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya des del mateix any, no es pot estar més amunt en el món de la sardana!
Li han dedicat cinc sardanes, dues d’elles amb el nom de “Nuri”, les dels mestres Daniel Gasulla i Josep Lluís Moraleda.
Mostra de la Diversitat Cultural de Terrassa
Com a representant dels i les sardanistes locals ha estat membre de la Comissió Organitzadora de la Mostra de la Diversitat Cultural de Terrassa fent la feina de relació amb les entitats no catalanes, les relacions públiques són el seu fort. Tresorera des de l’any 2010 de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa des d’on puntualment va posar en ordre el manteniment i les vestimentes dels Nans de Terrassa.
Diu que per desfogar-se, distreure’s, veure altres mons i complementar-se com a persona de forma diferent de la vida sardanista, necessita fer altres coses i no us penseu que poques, la Colla dels Bandolers de Terrassa, actual presidenta del Rotary Club Terrassa del que n’ha estat també secretària i macera, Membre de l’executiva del PSC i secretària de Cultura on va entrar per petició de Jordi Ballart i vicepresidenta del Consell del Districte 1. I també és la Tafanera, aquest paper sí que l’hi escau, de l’Home dels Nassos. Ah, i no us perdeu els vestits diferents que llueix a la Fira Modernista.
Pensa que actualment i en general hi ha una manca de compromís de la gent, especialment els joves, envers les entitats, particularment en les sardanes es necessita una continuïtat que no existeix i això dificulta la tasca. A la Gent Gran li costa arrencar després de la pandèmia i pel que fa als nens costa que els pares sacrifiquin caps de setmana sense sortir per les sortides i competicions, dos o tres cops al mes en caps de setmana entre els mesos de maig a octubre.
I per acabar algunes aficions si més no curioses de la Nuri, lectora incansable des de petita de novel·les roses, estil Corin Tellado, Jazmin, Bianca i fan de totes les pel·lícules de Disney. Cada any participen, juntament amb l’Albert en el concurs de pessebres a casa i han guanyat alguns premis. Però el que més la relaxa i l’ajuda a trobar-se amb ella mateixa es estar asseguda tranquil·lament al sofà fins a altes hores de la matinada, dorm
poc, veien sèries de la tele.
I ara, un fort aplaudiment per aquest ben guanyat Terrassenca de l’any!
