Des de fa setmanes, el restaurant La Mola s’ha convertit en protagonista de les converses dels terrassencs. L’anunci de la Diputació de Barcelona de no renovar la concessió als actuals propietaris ha aixecat polseguera. La polèmica està servida entre aquells que defensen que l’establiment forma part ja del paisatge i s’ha de mantenir i qui considera que és el moment de replantejar l’ús del monestir i evitar, d’aquesta manera, la massificació que està patint el cim en els darrers anys.
Entre la multitud d’opinions de tota mena que han anat apareixent, una de les més recents arriba des del Centre de Fisioteràpia Activa Carles Sala – La Fita. En un post publicat a les xarxes socials, l’establiment ha volgut aportar la seva visió sobre el que considera el “veritable” problema que té la Mola: la no educació muntanyera.
Carta de La Fita sobre la polèmica de La Mola
Des de fa uns mesos volta en boca de tothom que el restaurant de La Mola tancarà definitivament les seves portes. Normalment s’explica amb cert dramatisme ja que havia esdevingut un emblema de la zona i tradició gastroexcursionista de molta gent de la comarca i rodalies. Es tancarà definitivament? S’arribarà a un acord per allargar la concessió? No ho sabem! I tampoc en donarem la nostra opinió al respecte, i menys per aquí, tot i que la tenim. (Per a més informació visiteu-nos AL REFUGI).
Creiem que La Mola és un lloc especial per a molta gent que hi ha viscut moltes històries vinculades amb aquests espais, tant el restaurant, l’era del davant, el tancat des Burros i el propi monestir. Un espai natural únic! I que entre tots hem d’aprendre a conservar.
Per tant, i des de la nostra punt de vista, i allunyant-nos de “la polèmica”, que es discuteixi quin tipus de servei hi ha d’haver dalt al cim, o si simplement no n’hi ha d’haver, és un tema de discussió totalment secundari, i ara intentarem exposar-ho breument.
Aquest dilluns, per Nadal, es va fer la mítica “Pujada a La Mola”, amb una gentada que feia goig, i un ambient admirable de respecte entre tothom i sobretot amb l’entorn al qual estaven, un entorn que la majoria s’estimen com si fos casa seva i, d’aquesta manera tots/es en procuren per la seva conservació.
EL PATI DE CASA. Molta gent li diu així, ja que en fan ús sovint per escampar la boira o entrenar. Gent que s’ha educat amb la Muntanya i els valors bàsics necessàris per conviure-hi.
La Mola no és de ningú, i tots la compartim, per això està en mans de tots difondre aquesta educació.
No veiem un problema que es faci una Pujada a la Mola multitudinària, o que un motivat com @jmonras vulgui fer 21 Moles seguides i aprofitar per fer una mica de show a l’arribada. Ni molts altres exemples que podríem mencionar.
Què tenen en comú? L’explotació de l’espai natural amb finalitats de divulgació de l’activitat física, respecte a l’entorn natural i promoció del nostre entorn.
Per tant, Quin és el problema real? Doncs que no tenim clar que el fet que sigui un cim massificat sigui només pel servei que ofereix el restaurant, per tant el tancament d’aquest no sabem com influenciarà. El que sabem del cert és que la No educació muntanyera de l’alt percentatge de visitants, sí que és un important problema pel que fa la convivència i respecte dins aquest entorn.
Des de la quantitat de famílies i grups d’amics que pugen sense la informació suficient de com s’ha d’anar preparat o les 4 normes de respecte que s’han de seguir en un espai compartit, com les comparses d’autocars escolars plenes d’alumnes desencadenats i bona part del professorat desbordat o ignorants de tot el que comporta el fet de “Anar a la muntanya”.
Educació, cal més educació de muntanya i respecte de l’entorn que compartim. Resumint i com a nosaltres ens ha agradat apropar-nos del concepte: ACTITUT FITAIRE! Amb restauració o sense, i a la muntanya que sigui, SIGUES FITAIRE.
