A finals de gener es va realitzar l’acte de commemoració dels 20 anys de creació del CEMICAT (Centre de Mediació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa) a Terrassa. Malgrat que ja fa dues dècades que s’ofereix aquest servei a la ciutadania, encara avui continua sent força desconegut. Per conèixer una mica millor com funciona i quins avantatges té, Món Terrassa ha parlat amb Anna Velasco, secretària de la Junta i Presidenta de la Comissió de Mediació.
En primer lloc, ens cal saber què s’entén per mediació.
La llei d’eficiència processal indica que és el procediment més adequat per resoldre conflictes. És un sistema alternatiu amb el qual es busca eliminar la conflictivitat que suposa presentar una demanda als jutjats, on un cop s’ha iniciat aquesta via ja és molt més difícil que les dues parts puguin arribar a un acord. Presentar una demanda al jutjat sempre és una declaració de guerra, amb la medicació el que busquem és gestionar el conflicte d’una manera pacífica i confidencial.
Què és la figura del mediador?
És una persona amb una formació específica en mediació, que ajuda a les dues parts a resoldre la seva controvèrsia per elles mateixes. No decideix ni dictamina qui guanya o qui perd, no és un jutge. Però sí que son advocats, plenament coneixedors de la llei i amb experiència sobre com s’han de resoldre els conflictes. El nostre objectiu és ajudar a les persones que siguin elles mateixes qui arribin a un acord.
Quin és el principal benefici de la mediació?
Està comprovat estadísticament que els compromisos que agafen les persones quan han sigut ells mateixos qui han resolt el conflicte es compleixen molt més que aquells que han estat imposats per un jutge. Les sentències imposen el compliment però si una parella que es vol divorciar arriba a un acord fora del jutjat, segur que es complirà molt millor que si el jutge estableix la separació de béns, o el règim de visites dels fills o la pensió… Estem convençuts que amb el sistema de la mediació es poden arribar a acords d’una forma molt més satisfactòria per ambdues parts que després d’un judici.
I com funciona i qui pot accedir al Centre de Mediació?
Des del Col·legi d’Advocats tenim un registre de mediadors que estan disposats a fer aquestes mediacions. Hi ha dues vies: des de la via pública i des de la via privada. Qui té dret a la justícia gratuïta podrà accedir en aquest servei a través del Centre de Mediació català, ja sigui perquè ha optat de manera voluntària per aquest servei o perquè arriba derivat des dels jutjats. El cost del servei no el paga el particular sinó que hi ha uns barems establerts que el Centre paga directament al mediador. Per contra, des de la via privada, seran les tres parts implicades qui arribaran a un acord pagament per la feina del mediador.
Actualment, quants mediadors tenen al Centre de Terrassa i quins requisits se’ls demana?
Tenim una trentena d’advocats que estan capacitats per fer de mediador perquè han realitzat la formació corresponent. A més, cal subratllar que el mediador està contínuament fent reciclatge, perquè cada dos anys se’ls exigeix acreditar 40 hores de formació. Per ser mediador primer has de voler ser-ho, passar un curs de capacitació i apuntar-se a les llistes. Has de ser col·legiat i has de complir els requisits de formació per obtenir l’alta.
Han passat 20 anys des que el Centre va començar. Com van ser aquells inicis?
El novembre de 2002, dos membres de la junta de Govern de l’ICATER van començar a sentir parlar de la mediació i del seu auge, per això van fer un postgrau per formar-se en aquesta modalitat. Van engrescar altres companys del col·legi i així es va crear una comissió específica de mediació. Érem 8 persones. Uns anys després es va aconseguir la col·laboració del Departament de Justícia i es va crear el Centre de la Generalitat i el servei d’informació SOM es va fer de forma subvencionada. Va ser una experiència pilot gratuïta que va acabar formalitzant-se. Paral·lelament vam mantenir la mediació privada, que vam dotar d’un reglament i unes instal·lacions específiques.
Quantes persones han passat pel Centre des d’aleshores?
No tenim una xifra global comptabilitzada però sí que podem dir, per exemple, que del 2018 al 2021 hem realitzat més de 600 mediacions públiques i privades. Les xifres prepandèmia ens deixaven una mitjana de 180 informatives l’any, una xifra que amb la Covid ha baixat, sobretot el 2021 és quan més hem notat l’efecte pandèmic amb un descens plasmat també en la resta de procediments.
“Del 2018 al 2021 hem realitzat més de 600 mediacions públiques i privades“
I d’aquestes mediacions, quantes han acabat amb resolució?
De les informatives que es fa a la gent, anteriorment mencionades, gairebé en la meitat dels casos s’han acabat traslladat amb l’obertura d’un expedient, és a dir, quan les dues parts han acceptat la mediació. El 2021 vam tenir 68 expedients, però veníem de xifres que superaven la setantena. Pel que fa a expedients tancats amb acords la xifra que ens movem és sobre la trentena.
Estem parlant que gairebé la meitat dels expedients oberts es resolen favorablement…
Per nosaltres no és tant important que l’expedient es tanqui en acord. El més valuós és aconseguir que les dues parts hagin fet el pas d’escoltar-se, que s’hagin assegut a la taula i hagin intentat parlar sobre aquell conflicte i buscar-hi una solució.
I quin és l’objectiu, doncs?
El que estem centrant els esforços és en la labor informativa. És un mètode encara poc coneguts i que no pots els advocats hi estan d’acord. Encara està molt arrelat que l’única manera de resoldre els conflictes és al jutjat. Tenim l’enemic a dins mateix de casa. Si no és una fórmula més estesa és perquè els mateixos advocats que són els que coneixen aquesta opció, no hi creu. Això passa en una gran majoria. Hem de posar més esforços per donar a conèixer la mediació, continuar picant pedra per arribar a convèncer els advocats i a la ciutadania. Ens queda molta feina informativa a fer perquè tothom hi confii.
I un cop s’ha arribat a un acord?
El mediador s’ocupa de recollir l’acord en un document i les parts l’envien al seu advocat perquè li doni la forma jurídica corresponent davant d’un notari o el presenti al jutjat sol·licitant. Recordem que un mediador no és l’advocat de les parts, ni tampoc és un negociador, és un conciliador.
“Encara està molt arrelat que l’única manera de resoldre els conflictes és al jutjat. Tenim l’enemic a dins mateix de casa“
Quins tipus de casos es treballen des del Centre de Mediació?
Des del jutjat de Terrassa qui més casos deriva al Centre és el de família. Per això, majoritàriament tractem casos relacionats amb l’àmbit familiar: divorcis, pensions, règim de visites, separacions… Però també tenim casos d’herències entre germans o dissolucions de condomini (quan un bé té dos propietaris i no es posen d’acord en qui se’l queda o si es posa a la venda). Altres conflictes que solem tractar son els veïnals o d’empreses familiars. Sempre diem que aquells conflictes on les dues parts han de seguir-se relacionant (per sang, per veïnatge o per feina) són els més factibles de resoldre’s amb mediació.
Quins són els projectes o reptes de futur del Centre?
Per una banda, ens agradaria poder entrar dins del sistema de la justícia restaurativa, relacionada amb els delictes de lesions, per exemple. Tampoc descartem poder entrar en el terreny laboral, on actualment no hi tenim competència. Hi ha hagut experiències pilot en l’àmbit administratiu i ens sembla una bona oportunitat per créixer. I per l’altra, volem continuar amb la línia informativa i de coneixement a la ciutadania, tenir més recursos econòmics al nostre abast i potenciar les mediacions públiques amb una millor retribució.
