El passat mes de març es va crear la comissió de l’AEG (amb una trentena d’entitats veïnals, socials i educatives, a més de veïns a títol individual) arran de l’anunci de la compra d’Acciona de la pastilla de l’antiga fàbrica al barri d’Ègara. La plataforma va mantenir una reunió amb membres del govern en la qual es van posar sobre la taula reclamacions històriques veïnals. Afirmen que la resposta no va ser positiva. Per això han decidit fer un pas endavant i fer visible el seu malestar participant en el pròxim ple municipal de maig. “El projecte es troba al barri d’Ègara però per la seva envergadura acabarà repercutint en tota la ciutat“, subratlla Cristina Valverde, presidenta de l’AV Ègara. “Hi ha molta opacitat sobre aquest projecte; hem realitzat una trentena de preguntes concretes sobre el desenvolupament del projecte i no se’ns ha contestat”, ha recalcat. “Fer aquesta intervenció ciutadana al ple municipal ha estat fruit d’una necessitat de fer-nos escoltar pels governants i per visibilitzar les nostres preocupacions i demandes a la ciutadania en un projecte que és de ciutat. Volem participar i col·laborar, no ens poden deixar de costat”, ha dit Armando Sánchez, veí d’Ègara.
Les reivindicacions dels veïns passen, en primera instància, perquè es tingui en compte tots els nous criteris d’accessibilitat, sostenibilitat i mediambientals. En segon lloc, demanen que es compleixi amb el compromís que l’Ajuntament va prendre el 2006 de construir en aquesta pastilla un nou casal de barri i l’escola per adults. “Des del govern ens han dit que aquests equipaments no estan previstos. No ens han dit què pensen fer en les pastilles municipals reservades com a sòl públic per fer equipaments”, es queixen. La demanda d’aquests equipaments de barri no és en va. Des de la comissió de l’AEG recorden que el barri ha passat de tenir uns 2.000 habitants a superar els 4.000. És a dir, han duplicat la població amb només tretze anys, mentre que els serveis s’han estancat i continuen sent els mateixos. El mateix edifici del casal -el qual té problemes greus d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda-, el mateix lloc per a l’escola d’adults, i el mateix CAP. Amb la urbanització de la nova pastilla de prop de 5 hectàrees es preveu que vinguin a viure al barri prop de 2.000 persones més. “Són del tot insuficients”.
Urbanització sí, però amb consens
Reivindiquen que el POUM del 2003, encara vigent, s’ha de revisar. Les mesures de sostenibilitat i conservació de la salut i del medi, han canviat. Les casuístiques eren diferents aleshores. “Cal actualitzar-lo”, clamen. I sobretot, exigeixen que la comissió de l’AEG se’ls consideri “part interessada” en la modificació del Pla de millora, i per tant tenir accés a la informació i saber què s’està fent.
La gestió urbanístíca està exhaurida i ja està repartida tota la pastilla. Falta només la urbanització, però l’ajuntament dispossa de terrenys per encabir els equipaments. “El sector s’ha de desenvolpar en unes normes que estan obsoletes. I per això la mateixa promotora ha demanat canvis en el Pla perquè no s’ajusta a la realitat actual. Per exemple, han demanat una reducció de l’espai comercial per fer una residència d’estudiants i una per gent gran. Però clar, només volen canviar certes coses i a més no ens fan a les entitats particips d’aquests canvis, d’això ens queixem”, ha manifestat el president de l’AV Sant Pere Nord, Jaume Ábalos. I matisa, “amb l’excusa que hi ha uns drets adquirits això no implica que no hi pugui haver debat a la ciutat sobre si el projecte és convenient o no. Respectem els drets legítims del promotor però aquests no son incompatibles en què puguem fer un bon projecte per a la ciutat, resoldre totes les necessitats que té el territori (mobilitat, equipaments, serveis, etc)”. La comissió de l’AEG vol deixar clar, per activa i per passiva, que “no estem en contra del projecte d’urbanització, el desenvolupament de la pastilla és important que es faci però volem que es faci bé i amb transparència”.
Critiquen que l’estratègia negociadora de l’Ajuntament en la primera reunió que van tenir sobre el projecte de l’AEG va estar basada en “crear por” i no de “col·laboració” per millorar el Pla. “Sembla que prevalen més els interessos d’Acciona que tenir informats els veïns. Ens diuen que si Acciona no acaba desenvolupant el projecte no sé quantes generacions d’egarencs seran arruïnades per les indemnitzacions milionàries que haurem de pagar”, exposa Oscar Galeote, de la comissió de Rieres, i afegeix “nosaltres pensem que aquestes generacions de terrassencs arruïnats van més en la línia de pèrdua de qualitat de l’espai públic, del paisatge urbà i dels criteris de sostenibilitat i medi ambient. “Volem que sigui un projecte engrescador per Terrassa“, sentencia.
Des de la comissió diuen que el govern els va emplaçar a què en el període d’al·legacions presentessin les seves demandes, però consideren que en aquell estadi de desenvolupament, el projecte ja estarà “dat i beneït”, i les modificacions que es puguin fer seran ínfimes i no substancials. “Volem ja que ens tinguem presents com a plataforma plural i diversa. El correcte seria que abans de prendre una decisió amb Acciona, se’ns comparteixi i informi. Un govern amb el suport del veïnat sempre és millor que no tenir-lo”, ha dit Armando Sánchez. “En el moment que ens adonem que estan redactant el projecte de reparcel·lació i urbanització de forma conjunta per portar-ho a ple ja es veu que tot estarà fet. Aquesta comissió el que més vol és que la transformació es faci, no és veritat que no la vulguem el progrés de la ciutat. Volem la màxima ambició per aquest projecte”, ha sentenciat Galeote.
