Encara no hi ha nom oficial, però l’alcalde, Jordi Ballart, ja s’ha atrevit aquest dilluns a llançar la denominació de Vapor Lila a aquest nou espai de patrimoni industrial de Terrassa que es vol convertir en un centre conjunt d’atenció a la dona, de diversitat de gènere i de no discriminació. Es tracta de les antigues oficines de la tèxtil Sala i Badrinas, al barri del Segle XX, en una zona al sud de la ciutat en plena transformació d’habitatges, comerços i equipaments, i que s’erigirà en confluència de tots aquests serveis que ara es presten en llocs separats i amb la voluntat d’obrir-ho a activitats públiques. El projecte, que suposarà el trasllat de la Casa Galèria, ha de tenir definit el disseny aquest any per començar les obres el 2027 i obrir-se el 2028, amb un cost aproximat d’un milió i mig d’euros.
L’anunci d’aquest nou pol de serveis a la dona i LGTBIQ+ s’ha fet, precisament, amb la presència no només de l’Associació de Veïns i Veïnes del Segle XX sinó també d’una nodrida representació del Casal de la Dona de Terrassa, la Comissió 8 de Març i la Taula del Pacte Dasig (Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere). Entremig del soroll de les grues que estan construint al costat un complex d’habitatges i els preparatius per a la pròxima obertura d’un supermercat Bonpreu (25 de març), tot aprofitant el sòl i l’arquitectura que es preserva de la decimonònica Sala i Badrinas -entre la carretera de Rubí, un nou tram del carrer de Sant Sebastià i el carrer Baldrich-, alcalde, regidores, tècnics municipals, militants i veïns han seguit les explicacions del futur espai abans de visitar-lo per dins.
“Volem que sigui un autèntic Vapor Lila, una factoria d’activitats i projectes orientats en avançar en igualtat a la nostra ciutat i el nostre país establint diàlegs i intercanvis, també amb el conjunt d’Europa i a escala internacional”, no ha dubtat a afirmar Ballart en la seva presentació, utilitzant per primera vegada la denominació que suggereix. “Aquesta organització ens permetrà millorar l’atenció a la ciutadania, reforçar la coordinació entre serveis i, sobretot, garantir una resposta integral davant de les violències masclistes, l’LGTBI fòbia i qualsevol forma de discriminació”, ha resumit sobre el caràcter que se li vol donar.
Primera planta per a oficines i plata baixa per a activitats
En concret, aquest edifici acollirà el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (SAI DASIG) i l’oficina pels Drets i la Igualtat per la No Discriminació. Això vol dir que l’actual Casa Galèria, que es va obrir el 1994, al carrer Nou de Sant Pere, 36, al Centre, deixarà de prestar aquestes funcions allà per mudar-se al nou espai. En total, aquestes antigues oficines tèxtils serviran per encabir-hi 900 metres quadrats de serveis, respecte als actuals 300 de la Casa Galèria.
A la part més noble de la primera planta, on la Junta de Compensació dels propietaris del sector ha restaurat la fusta, els vidres i el ciment pigmentat i on es distribueixen una desena de sales que s’han de mantenir intactes, s’hi situaran les oficines d’atenció a la ciutadania. A la planta baixa, que havien acollit serveis d’infermeria, assistència social i, fins i tot, de lactància, es destinaran a activitats culturals, entitats i reunions.
“El context actual ens porta a fer un pas endavant, amb molta ambició perquè vivim en un moment molt perillós, en què els drets que crèiem que estaven consolidats es qüestionen i els discursos d’odi i la banalització de les violències van guanyant espai a la nostra societat”, ha advertit Ballart. “No volem en absolut que sigui només un edifici d’oficines, sinó que ha de ser molt més que això: un Vapor Lila, per entendre’ns, un referent de ciutat i país per a totes les lluites a favor de la plena igualtat entre homes i dones”, ha reiterat tot recordant que el nom definitiu, en tot cas, dependrà “d’un procés participatiu amb totes les entitats, durant aquest any 2026”.
L’objectiu per a l’equip de govern és disposar del projecte bàsic durant aquest any per fer-ne la licitació el primer trimestre del que ve i iniciar les obres a finals del 2027, i el 2028 “tenir-ho acabat”, segons l’alcalde. Als periodistes, Ballart ha precisat que s’han de fer “les connexions, l’accessibilitat perquè l’espai compleixi la normativa d’un equipament públic, i això és un milió i mig d’euros”. El fet de ser un edifici de patrimoni fa que el procés tingui unes condicions especials, sobretot en l’estreta escala d’accés al primer pis, perquè s’ha de fer un ascensor. D’altra banda, Ballart ha assegurat que el finançament sortirà “dels pressupostos plurianuals d’inversions”.
L’homenatge a les treballadores d’aquesta fàbrica decimonònica
En el seu cas, la regidora de Polítiques de Gènere i LGTBIQ+, Lluïsa Melgares, no descarta “la venda d’algun espai”. I, en aquest sentit, aquest podria ser el destí de la Casa Galèria un cop s’hagi traslladat el servei actual. En el seu discurs, Melgares ha volgut retre un homenatge a l’esperit de resistència dels col·lectius que han fet possible que avui existeixin aquests serveis. “Necessito fer un reconeixement a les dones que han lluitat, com la meva mare que està per aquí, que han treballat en aquestes fàbriques i són elles les que ens han portat fins aquí: àvies, veïnes, mares… “, ha mencionat la regidora, tot destacant que “la Sala Badrinas avui és un símbol de la ciutat que som i de la ciutat que volem ser”.
Per la seva part, des de l’àrea tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament s’ha explicat el valor d’aquestes antigues oficines que no només tenien “un caràcter funcional, sinó també representatiu”. “En aquesta gran portalada, es veu el rellotge que marcava les jornades laborals i, si es va fer amb aquesta monumentalitat, és perquè fos la imatge de l’empresa”, ha assenyalat l’arquitecta de Patrimoni posant èmfasi, en l’interior, “dels detalls ornamentals, decoratius i arquitectònics, que parlen d’ideals nobles”. L’antiga fàbrica de Sala i Badrinas, fruit de la unió d’importants nissagues de poder de Terrassa, es remunta a l’any 1866 i va cessar la seva activitat el 1979 en plena crisi del tèxtil.
