“Escoltar la simfonia submarina de vida i so que caracteritza les regions marines més remotes i vulnerables d’Europa, incloses les Àrees Fora de la Jurisdicció Nacional (ABNJ), que romanen en gran part desprotegides”. Aquest és un dels objectius del projecte Sensing and Evaluating offshore biodiversity with Acoustics, Molecular and Imagery tools for an intelligent digital twin (SEAMPHONI), segons explica l’investigador Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Poliltècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i coordinador de la iniciativa.
El projecte va arrencar el passat 25 de juny amb una reunió inicial al Campus de Vilanova i la Geltrú de la UPC que va reunir representants dels 24 centres de recerca, universitats i empreses que formen part de la iniciativa. Amb 11 milions de finançament del programa Horizon Europe, SEAMPHONI busca transformar el monitoratge de la biodiversitat marina en alta mar. Així doncs, gràcies a l’ús d’eines innovadores com l’ADN ambiental (eDNA), l’acústica i la imatge submarina, es construirà un bessó digital marí. “Aquesta rèplica virtual de l’ecosistema marí proporcionarà una visió completa i dinàmica del medi a partir de la metodologia de ciència de sistemes i dades i un programari de codi obert”, expliquen des de la UPC.
Aquest projecte es presenta com una “solució revolucionària per a la conservació marina”, ja que permetrà a agències governamentals, comunitat científica i agents locals accedir a dades de referència i en temps real, així com a escenaris predictius. “L’objectiu és avançar cap a un seguiment més continu, predictiu i assequible de la biodiversitat marina, contribuint així a la identificació d’àrees prioritàries de protecció”, recalquen.
En aquest sentit, Michel André recalca que “integrant solucions de monitoratge d’avantguarda, estem desenvolupant eines en temps real i rendibles que revolucionaran la manera com avaluem la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i l’eficàcia de les mesures de protecció i restauració”. “Estem creant sistemes inclusius i escalables per garantir que cap part de l’oceà romangui invisible o desconeguda”, afegeix l’investigador.
