8 de cada 10 persones que tenen una malaltia mental oculten el seu diagnòstic al seu entorn per por a ser discriminats o rebutjats. I 3 de cada 10 egarencs enquestats afirma que no conviuria amb una persona que pateixi una malaltia mental. Aquesta són només dues de les dades que s’extreuen de la diagnosi, en part basada sobre una enquesta a prop de 800 terrassencs, que ha realitzat la Taula de Salut Mental de Terrassa en el marc de l’elaboració del Pla Local Antiestigma en Salut Mental. Són dues dades que fan palès que encara hi ha “molta feina a fer” per “desmentir tòpic, idees i prejudicis” al voltant d’aquesta condició. I més en un moment en què la pandèmia ha accelerat i incrementat el nombre de persones que pateixen -o acabaran patint- algun tipus de malaltia mental, fruit de la tensió emocional patida en el darrer any, ja sigui per la pèrdua d’un ésser estimat, la pèrdua de la feina o la manca de socialització, entre d’altres.
“Una persona amb algun problema de salut mental, pel sol fet de patir-la, no la converteix ni en perillosa ni en delinqüent, ni la incapacita per a la feina”, ha volgut subratllar la regidora de Salut, Mónica Polo en l’acte de presentació del Pla Local. Aquest document recull la diagnosi i les línies de treball que se seguiran amb l’objectiu de canviar actituds i comportaments amb relació a les persones que tenen un problema de salut mental i reduir, així, la discriminació que poden percebre aquestes persones. En definitiva, “per lluitar contra la imatge negativa, criminalització i estigmatització que es transmet quan es parla de malaltia mental”.
El Pla va començar a caminar el 2019. Ara, arriba el moment d’implementar-lo. Sobre la taula hi ha els punts crítics detectats que s’hi ha de posar remei, per una banda, i les accions que es volen dur a terme a partir d’ara per revertir aquestes febleses. Sempre tenint al cap que “l’estigma i discriminació existeixen en tots els àmbits vitals: família, amics, feina, escola, socialització, etc. I a Terrassa, malauradament, també hi és present”, ha manifestat Miquel Juncosa, director d’Obertament, entitat encarregada de dinamitzar el Pla Local.
Activisme en primera persona
La diagnosi indica que a Terrassa hi ha:
-Manca d’eines que recullen informació vinculada amb l’estigma i la discriminació.
-Manca de primera persona vinculada amb voluntat de fer activisme.
-Poques accions dirigides a col·lectius específics i encarades a cada àmbit vital.
-Poca interrelació entre els actors claus per trencar l’estigma i que cal de manera prioritària incorporar: laboral, cossos de seguretat, sanitat, educació i mitjans de comunicació.
D’acord amb això, la Taula de Salut Mental planteja un total de 39 accions dirigides a “canviar actituds, reduir nivells d’estigma, empoderar la primera persona i millorar-ne la inclusió social”, segons ha enumerat la representant de l’entitat Activament, Maria Aran. Accions com ara una campanya de comunicació que es diu “Jo tampoc estic bé”, que ja està en marxa, amb testimonis en primera persona, un test amb preguntes clau per incitar a la reflexió sobre si es pot estar passant un problema de salut mental; i eines i recursos per demanar ajuda. O accions com el festival Creativament, el qual vol lluitar contra l’estigma a través de l’art i la cultura, i que encara s’està definint.
En el Pla es fa molta incidència a la necessitat de potenciar “l’activisme en primera persona”, convertir-los en protagonistes i que no tinguin por a parlar-ne, a fer-se visibles, d’aquesta manera ajudar a la ciutadania a conèixer millor què significa tenir una malaltia mental i implicar-se en la lluita contra la discriminació. La formació, tant de professionals dins i fora de la salut mental, com també en els col·lectius diana que poden ajudar a trencar barreres (anteriorment mencionats) són també una prioritat en el Pla.
Totes aquestes accions contemplades en el Pla Local no es faran totes de cop. Reconeixen que és “una carrera de llarg recorregut” i que en els pròxims dos anys es posarà les bases d’algunes accions i d’altres es farà una avaluació per saber si han estat efectives. “Necessitem però una aposta decidida per part de tots els serveis locals perquè la lluita contra l’estigma formi part del treball habitual, i també una aposta de tots els actors locals per aconseguir-ho”, ha recalcat Aran.
