Amb l’augment de les temperatures ja s’han començat a veure escurçons. David Garrofé en va localitzar i forografiar un a la font del Saüc, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L’exemplar feia uns 25 centímetres de llargada.
En el cas de picada d’escurçó, cal prendre les precaucions següents:
Si en la primera mitja hora no hi apareixen símptomes locals inflamatoris, la possibilitat d’inoculació de verí és molt escassa.
Manteniu la víctima en repòs i impediu-li qualsevol moviment, ja que l’activitat muscular augmenta la difusió del verí i, en conseqüència, la seva acció tòxica.
Cal que l’extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí.
Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic. Si és possible, caldria que fos un antisèptic que no deixi pigmentació, per tal de poder detectar canvis posteriors en la coloració de la pell.
Cobriu la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes ja que no aporten cap benefici.
Apliqueu bosses d’aigua freda a l’extremitat afectada, separades de la pell mitjançant una tovallola. No poseu mai gel directament en contacte amb la pell.
Pot ser útil l’administració d’algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor.
Traslladeu la víctima immediatament a l’hospital, o activeu els sistemes d’emergències si sou en llocs molt aïllats.
No feu incisions al voltant de la ferida, ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d’infecció.
No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides, càries, etc., podeu absorbir el verí (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s’obté amb aquesta tècnica no justifica el risc.
Mai no heu de cremar la ferida.
No heu d’aplicar lleixiu, ni permanganat potàssic, ni fang, ni herbes a la ferida.
No feu torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local i poden arribar a produir isquèmia de l’extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc.
No heu de subministrar begudes alcohòliques.
No heu d’aplicar el sèrum antiofídic al voltant de la ferida, perquè augmenta l’edema i la isquèmia.
No administreu fibrinogen en lloc de sèrum antiofídic, perquè s’impedeix la formació del coàgul.
Els escurçons es distingeixen de les serps perquè:
Són més petits; no solen arribar a un metre de llargada.
Tenen un cap peculiar, ample i aplanat, en forma de V.
Tenen un dibuix en forma de ziga-zaga al dors.
Les pupil·les estan traçades verticalment.
Tenen l’apèndix nasal una mica aixecat, en forma de banya.
Els ullals són mòbils i estan situats al davant de la boca.
Tenen la cua curta i cònica.
Si s’exclouen les mossegades per serps no autòctones, l’accident ofídic en el nostre entorn és pràcticament sinònim d’una mossegada per escurçó. A l’Estat, hi viuen tres espècies pertanyents al gènere Vipera: Vipera aspis (escurçó pirinenc), Vipera latastei (escurçó ibèric) i Vipera ammodytes (escurçó cornut). Generalment, no comparteixen l’hàbitat, i per això, si se sap el lloc on es va produir la mossegada, es pot deduir l’espècie d’escurçó que n’és la responsable.
La localització més freqüent de la mossegada és a les extremitats superiors, sobretot a les mans i al voltant de la primera comissura. Es creu que això és així perquè, ja que aquests escurçons no són agressius, solen atacar quan se senten amenaçats per l’ésser humà que se’ls apropa per fer-los una fotografia o perquè els agafa amb la mà
