El pròxim dilluns 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra la LGTBifòbia. I Terrassa vol demostrar, un cop més, que “a la nostra ciutat totes les maneres de ser i d’estimar hi tenen cabuda. Totes són positives i enriqueixen”, ha subratllat la regidora LGTBi, Jennifer Ramírez. Enguany, a més de mantenir l’acte “simbòlic” d’hissar la bandera irisada a l’Ajuntament, també s’ha pensat fer una acció més impactant orientada a “posar nom” a les actituds lgtbifòbiques.
Fins al 28 de juny, alguns carrers de Terrassa i, sobretot, a les xarxes socials municipals, es podran veure cartells il·lustratius del nou “Diccionari LGTBi-fòbic”. “Volem posar el focus en les persones agressores, aquelles que per desconeixement o mala fe tenen actituds discriminatòries i ofensives contra la diversitat afectivo-sexual. I ho farem posant nom a aquelles actituds lgtbifòbiques amb un to creatiu i transgressor”, ha manifestat Ramírez. Així es poden veure paraules com “homorista”, “tontolerant”, “punyhetero” o “benintencionazi” que són respostes a frases com “preguntar a un noi gai si és actiu o passiu… #noténom” o bé “Negar-te a anomenar a una persona trans pel seu nom… #noténom” o “criticar el lesbianisme i posar-te burro veient porno lèsbic… #noténom”.
D’aquesta manera es pretén fer “passos per provocar un canvi en l’imaginari, i avançar cap a les relacions igualitàries”. La campanya tindrà un caràcter lúdic, ja que hi haurà un concurs de 50 bosses estampades amb lemes de la campanya per aquells que comparteixin a xarxes les imatges que es vagin penjant al compte @GenereSTerrassa.
Més situacions de discriminació i agressions
“Hem fet avenços, però encara estan ben presents les discriminacions i agressions per motius d’orientació sexual o gènere”, ha exposat la regidora que ha fet un balanç del servei SAI Dasig, orientat a persones del col·lectiu LGTBi i el seu entorn. Així, aquest 2020 s’han incrementat un 32% els expedients iniciats des del servei i s’han realitzat més de 2000 atencions d’acompanyament i ajuda. A més, es van gestionar 59 incidències, la meitat de les quals estaven relacionades amb discriminacions i agressions directes.
“Les xifres mostren que l’espai públic continua essent principalment hostil per a les persones homosexuals i transsexuals”, ha recalcat Ramírez, que ha explicat que aquest any passat s’han recollit 8 agressions a la via pública, 6 incidències relacionades amb pintades i missatges homòfobs i racistes, o per exemple, 4 situacions de violència verbal o física contra joves LGTBi dins de la llar familiar. “El missatge que volem donar des d’aquest Ajuntament és clar: joves, no esteu soles, us entenem i us podem ajudar”. Un missatge que volen fer extensiu als “agressors” els quals des del Servei també se’ls ofereix assessorament i formació.
Un increment que pot estar estretament vinculat amb la pandèmia i el confinament, sobretot en atacs cibernètics o promoguts des de l’entorn familliar. Però també, ha volgut recalcar Ramírez, gràcies a la pèrdua de la por a l‘hora de denunciar situacions de discriminació i agressió. “Ara pot resultar més fàcil fer el pas endavant i denunciar-ho. També gràcies a referents mediàtics com l’alcalde Jordi Ballart o el waterpolista Víctor Gutiérrez que han plantat cara i que han fet visible les discriminacions que pateix encara el col·lectiu”.
