UGT denuncia que les urgències de l’Hospital del Consorci Sanitari de Terrassa es troben en situació de “col·lapse total i estructural”. En un comunicat que s’ha fet arribar a Món Terrassa, des de la secció sindical afirmen que els serveis es troben “saturats, per manca d’espai i de personal” i subratllen que “no hi ha possibilitat de solució sense un augment dels espais per atendre els usuaris i un increment dels professionals que hi treballen en l’actualitat”.
Recorden que la població que el CST ha d’atendre cada vegada és més gran, situant-se en aquests moments als voltants de les 150.000 persones de diferents poblacions (Terrassa, Rubí, Sant Quirze i part de Sabadell i de Sant Cugat) mentre que “els espais són els mateixos des de l’any 2012 que és quan es va fer la última ampliació”. UGT recalca que la capacitat màxima del serveis d’Urgències és de 30 pacients alhora, però que “actualment no baixem de 105-110 pacients de mitjana al mateix temps”. Com a conseqüència, els pacients han d’estar-se en cadires, lliteres, a l’àrea polivalent, UCEU, etcètera, mentre “tenim 4 i 5 ambulàncies a l’espera per poder descarregar els malalts, perquè no hi ha cap lloc lliure a dins”, lamenten.
Des de la UGT denuncien que aquesta situació fa que els pacients “no tinguin cap mena d’intimitat ni per fer les exploracions pertinents per poder diagnosticar-los ni per poder fer les seves necessitats bàsiques, entre d’altres. “Els professionals sanitaris hem de treballar amb condicions totalment deplorables, com per exemple, haver de canalitzar una via perifèrica de genolls o fer una gasometria amb el pacient a una cadira, situacions que pot provocar manca de seguretat tant pel pacient com pel treballador. O fer preguntes bàsiques pel diagnòstic sense poder garantir la intimitat del usuari i donar diagnòstics al mig del passadís no creiem que sigui el més adient”, diuen.
Treballadors, al límit
A més, s’hi afegeix “un esgotament que portem acumulat”, ja que són gairebé dos anys de pandèmia, “i el pitjor és que no veiem la llum al final del túnel”. El sindicat reflexiona que “els treballadors estem cansats, esgotats tant físicament com psíquica, i necessitem descansar. Com a personal essencial no tenim cap vàlvula d’escapament, socialment no se’ns reconeix la feina que estem fent, la por que estem passant, l’exclusió social que patim per treballar a on treballem. Ara ja no hi ha aplaudiments, no hi ha reconeixements, ara només hi ha feina i més feina, i a sobre mal remunerada i sense previsió que la situació millori”.
En aquest sentit lamenten que “actualment de mitjana una infermera no arriba als 1600 euros i una TCAI (Auxiliar d’infermeria) als 1200€. “Això fa que cada vegada més professionals estiguin abandonant els seus llocs de treball per no tornar mai més a exercir la seva professió. Prefereixen anar a una fàbrica o de caixera a un supermercat”, sentencien.
