La Mery, el Dàcar, la papaola, la taifa… són paraules amb un indiscutible ADN terrassenc. No ets de la ciutat si no les coneixes. I un altre exemple és llòfia. Què és? D’aquesta manera parlem d’una taca a la roba, la que es fa quan es menja i de manera involuntària. La llòfia és la marca que en resta. L’origen de la paraula és força desconegut, tot i que en el llibre “Els noms de Terrassa” es recorda que a Llofriu d’aquestes taques n’hi diuen llufes, i a Itàlia hi ha l’expeessió fare llofia quan alguna cosa s’espatlla.

Comparteix

Icona de pantalla completa