Set anys. Set llargs anys han hagut de passar per deixar d’estar engabiat. Però l’espera ha valgut la pena i ha tingut final feliç. Aquesta és la història d’en White, un gos que va entrar al Centre d’Animals Domèstics de Terrassa (CAAD) l’any 2016 i que no n’ha pogut sortir fins aquesta setmana. Ha estat una alegria immensa per als voluntaris de la protectora veure com per fi una família parava atenció al gos més veterà del centre. I no només demanava per ell i s’informava sobre què necessitava sinó que, sobretot, ha decidit endur-se’l a casa.
Poc a transcendit de qui son els nous propietaris de l’animal però sí que ja se l’ha pogut veure en imatges on es troba mirant per la finestra des del pis on ara habita. Després d’anys i panys mirant pels barrots de la seva cel·la, ha d’haver estat tota una experiència ben agradable i molt més divertida.
Un gos tranquil que tenia “enamorats” els voluntaris del CAAD
No és habitual que un gos de la seva edat tingui una segona oportunitat. I és que en White va arribar al CAAD fa ja set anys, quan en tenia 2 de vida. Així que pràcticament ha passat tota la seva vida entre les reixes o “la presó”, com ho anomenen els mateixos voluntaris. “Fins ara havia estat un autèntic invisible. Durant tots aquests anys ha hagut de veure com moltíssim dels seus amics i companys trobaven una família mentre que ell seguia esperant la seva oportunitat”.
Els voluntaris el descriuen com “un gos tranquil, a qui de tant en tant també li agrada el joc i la bogeria. És un gos que mostra caràcter amb la resta d’animals però que és un autèntic tresor amb les persones. Li encanta que el treguin a passejar i li parin atenció. Ens té enamorats”. Per això ha fet tanta il·lusió que per fi algú s’hagi fixat amb ell i l’alliberi. I això que ha de ser fill únic i té algunes condicions físiques que el fan especial, ja que té els lligaments creuats i això fa que la seva rutina exigeixi poc exercici físic. A més, els seus responsables han hagut també de treure’s la llicència per PPP.
