Terrassa s’ha despertat aquest divendres dia 13 de febrer amb ressaca pel temporal de vent. La ciutat mostra les conseqüències d’un episodi d’aquells que quedaran a la memòria durant força temps. Amb ratxes de vent que van sobrepassar els 90 km/h, les afectacions i danys que han provocat s’allargaran durant uns dies, fins que tot torni a la normalitat. El telèfon d’emergències 112 va rebre fins a 250 incidències, i Bombers i Policia Municipal de Terrassa no van parar en tot el dia.
Cal lamentar que una persona va resultar ferida en caure-li un arbre al camí vell d’Ullastrell. De fet, la caiguda d’arbres va ser un dels efectes més perillosos de la ventada. Des de l’Ajuntament de Terrassa informaven en el primer balanç fet aquest dijous al vespre, que es calculava que havien cedit prop d’una cinquantena d’arbres arreu de la ciutat. Branques o arbres sencers han estat els grans damnificats, amb especial afectació a l’entrada del camí de Font Oliva i al bosc de Vilardell, al parc de Pablo Neruda o el parc de Nova Carteya, la plaça de l’Exili o el Parc del Nord. També a les grans avingudes s’ha patit de valent, com a l’Abat Marcet o al passeig 22 de Juliol, on han provocat problemes de circulació.
“Pensava que sempre el veuria allà”
Malgrat que la pèrdua dels arbres ha estat sentida a tots els barris, sobretot perquè entre la sequera i les ventades cada vegada en tenim menys a dins de la trama urbana, una lectora de MónTerrassa ha volgut posar l’ull en un espècimen que es trobava fins ara al descampat on cada any se celebra la Feria de Abril, a la zona de Can Petit. Es tractava d’un pi de grans dimensions que amb les ratxes de fort vent s’ha vist descalçat i ha quedat totalment tombat.
“Era l’únic pi que teníem en aquesta zona oberta i, per a moltes persones que passegem cada dia per aquí, s’havia convertit en un símbol”, exposa la Sandra. La terrassenca afirma que “m’he quedat en xoc en veure’l a terra, amb les arrels cap amunt. Era un arbre majestuós, visible des de ben lluny, com si vigilés tot l’espai. Per mi, era com un guardià silenciós”, lamenta. La imatge ha estat impactant per als veïns que es fan creus de com ha estat possible que el vent l’hagi arrencat. “Pensava que sempre el veuria allà. Quina tristesa”, sentencia.
