El 4 de juny del 2025 començava el projecte de rehabilitació més important per a un dels monuments emblemàtics de la ciutat. Amb una inversió d’1,8 milions d’euros, finançats pel Ministeri d’Indústria i Turisme amb recursos europeus Next Generation, s’iniciava el compte enrere per retornar la majestuositat a la Masia Freixa. El termini autoritzat per finalitzar els treballs era el 31 de març. Tanmateix, l’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit rebre l’autorització per allargar-lo fins al 31 de maig. I amb aquesta data es treballa. L’arquitecte municipal Ramon Vidal ha afirmat que el ritme és bo, tot i que encara queda molta feina a fer.
Queden tres mesos, i l’empresa Vesta Rehabilitació SL té clares les prioritats. Els treballs són supervisats per un equip multidisciplinari format per tècnics i arquitectes municipals que s’asseguren que el projecte es compleix fil per randa. En aquests moments, en data de 6 de març, s’apunta que les connexions de telecomunicacions i clavegueram al voltant de la Masia ja estan acabades. També s’ha avançat molt en la fusteria, centrada en les finestres i porticons. S’han reforçat els balcons, s’ha fet la instal·lació adequada per incendis, i s’ha impermeabilitzat l’edifici, i reforçat la seguretat estructural.
En la part exterior, es destaca que s’ha completat la fase d’obres per millorar l’accessibilitat dels usuaris, obrint un nou accés des de l’Era, sense obstacles per a persones amb mobilitat reduïda o cotxets. “Ara estem acabant amb el tema fusteria, fent neteja i pintura dels radiadors, i amb la restitució del parquet que hi havia a la sala principal, que ens el vam trobar molt malmès, però que hem conservat al màxim”, indica Vidal.
L’accés a la planta superior i a la torre serà en grups reduïts
Aquesta és un dels principals maldecaps dels responsables del projecte: preservar al màxim tot el material i ordre original. Estem parlant, especialment, del paviment, una diversitat de rajoles característiques que s’han volgut conservar. Això sí, la manera de fer-ho ha estat, en alguns casos, prioritzant aquells espais que seran visitables i més transitats, per sobre dels que no ho seran tant o gens. Per exemple, s’han agafat les rajoles del magatzem i es col·locaran al primer pis, mentre que les més noves, se situaran en espais com els balcons o habitacions poc visibles.
La Masia Freixa tindrà racons sorprenents i que captaran l’atenció del visitant. Una porta que amagarà un petit armari amb paviment de la primera nau -recordem que abans de ser residència, era una empresa- o una trapa amb vidre a terra que ens permetrà conèixer com s’aguanta l’estructura de les cúpules, amb tiradors o passamà. També s’ha optat per deixar les cúpules a obra vista -un aspecte que no estava contemplat en l’original, però que en destapar-ho se n’ha vist la bellesa-, i es podrà veure, per primera vegada, a través d’un vidre, com és el doble sistema de cobertes -de fusta i teula, i la volta-.
Sens dubte, un dels elements que més agradarà serà poder pujar a dalt de la torre, des d’on tenim unes vistes magnífiques de tot el parc i de part de Ca n’Aurell. Per assegurar-ne la seguretat, s’han segellat les esquerdes, i es farà un repintat. També s’ha reproduït la barana original per fer-la arribar fins a dalt, ja que quedava a mitjana altura.
Això sí, Vidal avança que tot i que la planta primera i l’accés a la torre es podran visitar, aquestes visites guiades es faran en grups molt reduïts, de vuit persones per a la planta superior i de només cinc a la glorieta. “El motiu és doble: per complir amb les normes de seguretat en cas d’evacuació i per la càrrega (el pes) que pot suportar aquesta estructura”, ha dit.
Exterior i museïtzació
Un dels problemes greus en què s’han trobat és l’aigua. La cobertura l’escup cap a fora i això fa que vagin a parar en una part de l’estructura delicada, i ha estat la culpable de trobar-se bona part dels porticons del pis superior fets malbé. Per això, s’ha fet ja el procés de restauració i s’ha creat un ampit per evitar l’abocament de les aigües pluvials. D’aquesta manera, es vol protegir millor la fusteria. Això sí, no s’ha pogut fer obres de canalització d’aigua de la teulada, perquè no s’ha volgut tocar l’estructura original i tan peculiar que té la Masia des de fora.
Sobre l’exterior, en destacarà la pintura de la façana de la Masia Freixa que li retornarà la blancor enlluernadora, i sobretot en aquests pròxims mesos el projecte més gran es troba en el paviment i els bordons de l’Era. Pel que fa als bordons es troben ja a la fase final. S’han mantingut al màxim aquells que eren originals, alguns amb bon estat i d’altres que s’han pogut rehabilitar, d’altres s’han hagut de substituir per nous, però asseguren -i els periodistes ho hem pogut comprovar- que a simple vista resulta difícil saber quin és quin. Mentre que del paviment que hi havia -que no era l’original, sinó un ja posat als anys 60- no es podrà aprofitar, “estava tot molt trencat, perquè està pensat més per interior”, però que se n’ha buscat un de similar per substituir-lo i així mantenir l’esperit de Museu que se li vol donar.
I parlant de Museu, ja s’està treballant en les dues sales que seran museïtzades. A més de la il·luminació especial interior amb LEDs, la voluntat és reconvertir la gran sala d’actes en dos espais. S’ha tret ja la tarima i l’enllumenat modern, es farà un nou tancament per crear un doble espai, on es podrà veure com era el menjador original de l’antiga casa. En el projecte final que el govern municipal manté, però que no arribarà al mateix moment que la finalització de les obres, s’hi contemplen dues sales d’interpretació immersiva, una dedicada a la terrassa industrial i modernisme, i l’altre a l’arquitecte Lluís Muncunill.
Per acabar, l’any 2017, s’anunciava que la família Freixa-Serra donava a la ciutat els mobles originals que havien format part de la Masia Freixa. Aquest mobiliari es troba actualment encara a la casa familiar, per voluntat expressa de la matriarca que ha deixat estipulat que quan es mori, es puguin retornar al seu lloc d’origen. D’aquesta manera, i com ha corroborat l’arquitecte Ramon Vidal, un cop es recepcionin els objectes i se’ls restauri, la Masia tornarà a lluir un menjador dissenyat per Joaquim Vancells, un saló de Lluís XVI o un dormitori del decorador Florenci Veciana, entre altres peces.
