L’ou buit balla sobre un raig d’aigua del brollador d’una font, de manera que gira sense parar. Es tracta d’una tradició que des de fa tot just tres anys que la catedral del Sant Esperit ha recuperat i que atrau la mirada de vianants i, sobretot, infants. Consta que va existir a Terrassa des d’abans de la Guerra Civil i va perdurar fins ben entrats els anys 50 del segle passat al Raval de Montserrat i en algun altre carrer de la ciutat.
La font, habitualment, es guarneix amb llors i en alguns llocs amb fruites del temps com per exemple les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font. Es tracta d’una representació de to clarament eucarístic unit a la festa del Corpus Christi, com a exaltació de la Sagrada Forma consagrada que s’eleva sobre la font que té forma de calze, expressió de la vida nova que Jesucrist ens ha donat amb la seva mort i resurrecció.Tot sembla indicar que aquesta tradició té el seu origen a la Catedral de Barcelona en el segle XV.
