El passat diumenge 9 de febrer, més de 40 activistes de Barcelona Animal Save i Vallès Animal Save ens vam reunir a la festivitat dels Tres Tombs per qüestionar una vegada més l’ús dels animals, també com a entreteniment. Aquesta pràctica no és una anècdota ni un cas aïllat, sinó la conseqüència d’una mentalitat arrelada que continua veient els altres animals com a productes, recursos o simples objectes dels quals treure profit. La nostra presència no responia a una demanda de millor regulació o de més garanties de benestar dins d’aquests actes, sinó a una reivindicació molt més profunda: el rebuig total a la seva explotació. Perquè no es tracta de com se’ls utilitza, sinó del fet que se’ls utilitza.
Durant la protesta, que com sempre es va desenvolupar de manera pacífica i silenciosa, vam acompanyar la rua d’equins amb l’objectiu de fer reflexionar tant als participants com als espectadors. És evident que, malgrat els esforços per maquillar aquesta realitat amb arguments de tradició i cultura, el que es perpetua en aquests esdeveniments és una visió dels animals com a éssers inferiors al servei dels humans, en comptes de reconèixer-los com a individus amb interessos propis.
Es parla sovint de protocols de benestar animal com si fossin una garantia en aquests esdeveniments, però tant les imatges com l’observació directa desmenteixen aquest relat. Que existeixin normatives no vol dir que es compleixin, i que una veterinària pagada per avaluar l’estat dels animals elabori un informe tampoc és garantia de res. Només cal obrir els ulls i deixar de mirar-los des d’una posició de superioritat per veure el que passa realment: moviments nerviosos constants, estereotípies evidents com el balanceig de cap amunt i avall o de costat a costat, sacsejades de cap, salivació excessiva… Com en tots els actes on s’utilitzen animals, el seu sistema nerviós es veu hiperactivat per un entorn que no és el seu lloc.
Un argument recurrent per part d’alguns assistents que qüestionen la nostra presència en els diferents municipis als que anem és que “sempre s’ha fet així”. No obstant això, la tradició no és sinònim d’ètica. Al llarg de la història, moltes pràctiques han estat perpetuades en nom de la cultura i el costum, però han hagut de ser erradicades perquè vulneraven drets fonamentals (desfilades d’esclaus humans, lapidacions públiques i exhibicions ètniques d’indígenes o zoos humans). L’ésser humà té la capacitat de raonar i evolucionar, i és moment de posar fi a les festes que impliquen explotació animal.
La nostra presència i reivindicació pacífica va donar lloc a un debat social. Encara que algunes persones continuaven defensant l’explotació animal en nom de la tradició i la cultura, i ho feien amb violència i insults cap als activistes, també hi va haver moltes persones que ens van aplaudir, que van agrair que fóssim allà i algunes inclús s’hi van sumar.
Hi ha moltes maneres de mantenir vives les tradicions sense perpetuar l’explotació d’éssers vius. Apostem per un futur en què la cultura i la festa no incloguin el seu ús. Tenim moltes propostes per a una celebració més ètica. Ens escoltarà algun dia la Federació del Tres Tombs o preferirà continuar ancorada en l’època medieval?
Continuarem treballant per conscienciar la societat sobre la importància d’un canvi de paradigma en la relació entre humans i la resta d’animals. La lluita pels seus drets no és una moda passatgera, és un pas necessari cap a un món més just, evolucionat i compassiu.
