Tots Sants és una festa dedicada al record dels avantpassats. Té el seu origen en una vella tradició pagana que se celebrava a tota Europa en la qual s’assimilava la fi de la collita i el bon temps amb el culte a les ànimes dels familiars morts.
A Catalunya, un dels costums d’aquesta celebració és la visita als cementiris -l’època de l’any amb més visitants-, menjar castanyes calentes i l’elaboració de panellets.
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília (31 d’octubre). Catalunya, però, no és l’únic indret on se celebra. A Occitània existeix una tradició similar, anomenada ‘Castanhada’, però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com a celebració de la tardor. La Castanyada s’origina a finals del segle XVIII i deriva d’antics àpats funeraris, que se servia als difunts com a símbol de comunió amb les seves ànimes. També s’explica que fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar als veïns de l’arribada del moment de pregar per als seus difunts. El cansament que produïa el fet de moure les campanes tant rudimentàries de l’època, feia necessari recuperar forces i, per això, els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en l’època.
A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Amb els anys, la castanyera ha representat la figura icònica de la tradició. Aquesta figura se sol representar amb una dona vella, vestida amb roba humil d’abrigar, una faldilla llarga i un mocador al cap.
En els darrers anys, el Halloween ha guanyat terreny a la Castanyada com a celebració de Tots Sants. En l’ideal col·lectiu s’estén la creença que aquesta tradició prové de països com els EUA, Irlanda o el Regne Unit i, en part, és cert, però quin és el seu origen?
El Halloween prové d’una celebració ritual que els celtes feien fa més de 3.000 anys, quan aquests celebraven el cap d’any el 31 d’octubre, amb una festa pagana, anomenada Samhain, el preludi del Halloween. Els celtes eren una civilització que van habitar Irlanda, Escòcia, Anglaterra, França i Espanya. Per tant, podríem dir que el Halloween no ha arribat, sinó que ha tornat. I és que amb la immigració europea als EUA, principalment d’Irlandesos catòlics, a meitats del segle XIX, el Halloween va aterrar al continent americà.
D’altra banda, la paraula Halloween s’associa a disfresses, dolços i nens, però la tradició indica que la seva celebració no sempre va ser festiva i alegre, ja que els rituals que es practicaven durant la nit de Tots Sants tenien un caire purificador i religiós.
