!--akiadsense-->
Anar a fer una excursió, o passejar pels voltants del pantà de Can Bogunyà, popularment conegut com a Llac Petit, pot resultar agradable, atès que les vistes i el lloc conserven una estranya bellesa. El que ja no és tan bonic són els fets que hi han passat al llarg dels anys i que l’han convertit en una mena de lloc misteriós. Potser en part per la proximitat de l’Hospital del Tòrax, on s’hi han rodat escenes de por de pel·lícules que fan posar la pell de gallina.
D’entrada, la història de la seva construcció ja pertany a una mena de misteri, ja que l’únic que del cert se sap és que va ser construït a principis del segle XX, i és ben curiós que amb tants historiadors com hem tingut a la ciutat que ningú hagi estat capaç de fixar la data exacta de la seva construcció, però que es creu propera al 1907.
I qui el va construir? Doncs tampoc se sap, i aquest és un dels altres dels misteris, tot i que és possible que fos el mateix propietari de la masia de Can Bogunyà, potser per abastir els seus extensos camps de conreu. També hi ha qui diu que les aigües del pantà es volien canalitzar per fer-les arribar a la veïna ciutat de Sabadell, cosa que no és cap bajanada, doncs una de les principals mines d’aigua de Terrassa, la Vinyals, ja va ser comprada (1872) per un tal Andreu Marí, i actualment encara porta l’aigua a Sabadell. El llac té una capacitat petita, poc més de 10.000 metres cúbics (penseu que el pantà de la Xoriguera podia arribar als 1.500.000 metres cúbics). A sota de la paret s’hi pot observar una mena de canalitzacions i una petita bassa que sembla no dur enlloc.
Un record personal és el dia en què un amic de la família ens va portar unes carpes pescades al Llac Petit i que com que no sabien què fer-ne les vàrem deixar a la banyera de casa. Recordo que eren molt grosses, però el que no sé és que en vàrem fer, però el que és evident és que a casa no s’hi van quedar.
Anem als fets:
• La primera notícia d’una persona morta en el llac és la d’Antolí Ballbé que amb 17 anys s’hi va ofegar, el 26 de juliol de 1925.
• El setembre del 1957 es troba un altre cadàver surant, és el d’un home d’uns 60 anys vestit de pagès, a qui no es va poder identificar.
• Als anys 80 s’hi va trobar una persona morta al costat d’una escopeta, que segons deien tenia el canó retallat.
• L’any 1991 es troba el cos d’una noia de 16 anys escanyada en el camí que anava al llac.
• El 1992 es localitza per casualitat les restes d’un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà.
• El 1993 s’hi van trobar les despulles d‘Antoni Bruch, un mosso d’esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.
• L’any 1994 es van escorcollar els seus voltants buscant el difunt Jaume Martínez, un joier a qui dos desconeguts van matar a trets en un carrer de Terrassa per després fugir amb el cadàver en l’automòbil de la víctima.
• El dimecres 1 de setembre de 1999 es troba un nen de 10 anys d’origen magrebí, Elhouari F., despullat i ofegat. Els seus germans van trobar-lo a faltar i van donar avís a les autoritats. Finalment, hores més tard els submarinistes van trobar el cos del menor, enfonsat al fons de l’embassament.
• El 12 d’abril del 2006 s’hi va trobar una persona morta, d’uns 35/40 anys, embolicat amb una lona i lligat de mans i peus. El mort presentava signes evidents d’haver estat assassinat i tenia una corda lligada a una pedra.
Com a anècdota citaré que l’abril del 1970 s’hi van trobar les restes d’un lleó i de dues lleones, a qui un desconegut havia decapitat i abandonat en un abocador de brossa pròxim al llac. L’abandonament d’aquesta zona i del llac, on antigament s’havia freqüentat molt com a zona d’esbarjo, va propiciar que sigues un cau de drogoaddictes i petits delinqüents, que a vegades hi enfonsaven automòbils i motocicletes robades. És en aquests anys que es va anar creant la mala fama de Can Bogunyà, com a un lloc perillós i gens recomanable,
Al món aquest lloc es també força conegut per la seva fama de misteriós i perquè diversos grups esotèrics s’hi troben sovint als seus voltants per captar, segons diuen l’estrany magnetisme que s’hi desprèn. Es troba relativament a prop de Terrassa i això fa que la gent en tingui poca cura i alguns racons presentin força brutícia. També cal destacar que la gent hi ha deixat anar diversos exemplar de tortugues d’aigua no autòctones i que podem observar prenent el sol en els seus marges (no les confoneu amb rés estrany, ja que només li faltaria al llac petit tenir la llegenda del monstre).
