!--akiadsense-->
El 3 de març de 2014, la Junta de la Germandat de Sant Sebastià de Matadepera va aprovar la única candidatura per la seva presidència, la de Toti Garcia (53 anys). Entrat l’any 2018 i a punt de complir quatre anys al mandat, deixa el càrrec havent obert l’entitat al poble i havent aconseguit que, per mi primera vegada en la història, una dona tallés el Pi de les Festes de Sant Sebastià d’enguany.
Per què ho deixes?
Perquè quan vam entrar amb la nova junta, jo ja vaig dir des d’un principi que em dedicaria molt a la Germandat intensament perquè es una entitat que la sento i la porto dins, però crec que en aquests llocs es bo estar-hi molt intensament, però sense prolongar-te gaire, com veiem en el món polític.
Des del principi tenies previst que seria curt
Si, si. Inclús més curt. Amb en Guillem Montagut, el vicepresident, en un principi dèiem de ferdos anys cadascú. Però com que les coses han anat bastant bé… Quatre anys són molts i ho hem viscut amb bastanta intensitat.
Què destaques més d’aquests quasi 4 anys de mandat?
Em sento molt content i orgullós d’haver involucrat a moltes entitats. La Germandat era la més antiga del poble, però penso que era bastant tancada, aquestes coses que tenen els pobles,que per altra banda també estan bé. Potser tenia sentit fa uns anys que fos tant tancada, peròara l’hem obert i això penso que ha estat positiu. Em quedo amb l’opinió de la gent.
Hem convidat a totes les entitats per a que proposessin coses. L’exemple més clar és que la Banda de Matadepera, que no havia col·laborat mai directament en les festes, va reconduir una subvenció, que havia de destinar ja que se’ls acabava l’any, cap a nosaltres, i gràcies a això vam poder crear l’himne de l’arribada del pi a la plaça durant les festes de Sant Sebastià, undels moments de més èxtasi de la festa.
Trobes que heu assolit la majoria dels reptes que us vau proposar?
Si. La culminació ha estat el paper de les dones a la festa. Per primera vegada en la història han baixat el pi i aquest any el va tallar una dona, també per primera vegada. Tot això penso que ha estat molt bo.
Han canviat molt les coses respecte a la legislatura d’en Roger Gonzalez (2012-14)?
Aquesta vegada n’hi ha hagut molts. Més dels que ens pensàvem. Perquè hem anat fent coses i com que hem anat involucrant a totes les entitats, la gent també ha anat fent propostes que hem agafat i hem dut a terme. No hem convocat a les entitats per escoltar i fer la nostra. Aquest any mateix: els arrossos populars al carrer, fets pels mateixos veïns. Abans venia una empresa de fora, i estava bé, arribaves allà, pagaves… Però no és el mateix. El fet d’unir dos símbols: entrar el pi a l’església. El fet de fer un conveni amb l’arxiver de l’Ajuntament per poder guardar el llibre d’actes de la Germandat des de l’any 1900, que abans es guardava a les cases. Per no dir, també, que hem recuperat el fet de tornar a aixecar el pi a mà, que no s’havia fet des de l’any de l’accident.
Com s’aixecava abans?
Quan van començar les festes, l’any 40, es va aixecar durant dos anys manualment. L’any 1976 va haver-hi un avís d’accident i, per motius de perill, des de l’any 1977 fins el 95 es va fer amb grua. Però després es va tornar a reobrir el debat amb la intenció de recuperar-ho, jo un d’ells. Vam fer assajos i, finament, l’any 1995 vam poder fer-ho. Després vam estar fins el 2007, que és quan hi va haver l’accident amb 2 ferits molt greus i després es va determinar que el sistema
que fèiem servir no era prou segur. Llavors si que en Roger Gonzalez va impulsar i va fer el
projecte de tenir la plaça adequada per aixecar el pi manualment. Quan vam arribar nosaltres, vam agafar aquest projecte i el vam portar a l’Ajuntament, que ens el va aprovar. Vam fer les obres i aquell mateix any vam aixecar el pi a ma. A més, es va aprovar un pla de seguretat, que no era nomes pel Pi sinó per totes les festes.
Les festes de Sant Sebastià són el punt àlgid de la Germandat. Com es viuen aquests dies tant intensos?
Bé, jo sempre dic que hi ha pobles a Catalunya i al món que es diferencien, de vegades, per la festa. Jo sempre poso l’exemple de La Patum. A tu quan et diuen Berga, penses en La Patum. Ara, d’aquí a dues setmanes hi ha la Festa de l’Ós a Prats de Molló. A Centelles mateix, fan l’entrada del pi a l’església. A Matadepera tenim la sort que la festa, que es la de Sant Sebastià, és la que ens diferencia com a poble.
Us dóna identitat
Ens dona molta identitat. I cada vegada més. I el fet d’afegir que hem fet aquesta melodia… Fa uns anys a la plaça arribaven 200 o 300 persones i aquest anys ens ha plogut, però el paquet de gent que hi ha hagut aquests últims anys frega els 2.500.
No us interessa gaire oi donar-li popularitat a la festa de cara a enfora?
És molt important que vingui molta gent, però que vingui el màxim de gent d’aquí. Si ve gent de fora també està bé. Però no volem que això sigui una Patum o el que està passant amb les Falles. Si ve massivament gent de fora perdrem una mica la identitat. Per això és tant autèntic.
Quan escolliu el pi de cada any?
Durant l’any, com que alguns de nosaltres ens dediquem al món del bosc, anem fent una ullada. El dia de Sant Esteve, com marca la tradició, ens ajuntem uns quants i ho debatem. És una cosa oberta a tothom, cosa que abans no ho era.
I amb quins criteris us baseu?
S’escull el pi més acurat, més elegant, que tingui un pes proporcional, ni molt ni poc.
La festa sempre ha estat del mateix estil?
Si, tot i que les festes de Sant Sebastià tenen, com moltes festes de Catalunya, moltes influències. La festa del Pi originàriament era pròpia de la Germandat de Sant Isidre. Com que aquesta germandat feia la funció de seguretat social, a partir de la introducció generalitzada de la seguretat social, cap a finals dels 60, la germandat desapareix ja que perd sentit. De fet, la de Sant Sebastià, que va néixer el 1900, va estar a punt de desaparèixer, perquè els estatut deien que si no tenia un mínim de 25 socis no podia existir. Llavors hi va haver gent que es va moure per a que n’hi haguessin 30. Passat el 75è aniversari de la seva fundació, passa a ser una entitat més cultural.
La Germandat de Sant Isidre ja està dissolta
Si, ja fa més de 40 anys que ho està. Nosaltres vam recollir la festa que feien ells en honor a Sant Isidre, patró dels pagesos, el dia 15 de maig. Nosaltres l’hem passada al gener. El teu pare i el teu germà també van ser presidents de la Germandat.
És quelcom vocacional?
Passional, sobretot. Jo plego de president, però un cop has passat per allà i sents les festes no pots dir que aquests anys no estaràs. Jo no podré anar a Palamós, ni a Cadaqués ni a Baqueira durant les festes de Sant Sebastià. A més, estaré al 100% amb la nova junta pel que els faci falta, ells ja ho saben.
Per què neix la Germandat?
La Germandat neix amb la vocació de mutualitat. Aleshores, sense seguretat social, totes les germandats neixen amb aquesta funció. Per a que el pagès que es foti malalt tingui una mica de subsidi. Es paguen unes quotes, que ara són totalment simbòliques, 20 euros l’any, i llavors això es va mantenint, passa la Guerra, es manté l’entitat, però quan la gent deixa el camp i s’instal·la a les fàbriques i s’estableix la seguretat social, doncs la cosa perd sentit. Però és molt essencial. I les festes són clarament un tribut i un record a aquella gent que vivia al ritme que marcaven la terra i el bosc. Ens omple moltíssim.
Com comença la teva relació en aquest món?
Això comença un gener del 1975, tenia 11 anys, i el meu pare que era el president de l’entitat recupera la festa del Pi i ens diu a mi i als meus dos germans d’anar al bosc a buscar-lo, una cosa que nosaltres no havíem vist mai fer. Vam anar 30 o 40 homes cap al bosc, vam engegar focs, vam fer carn a la brasa, vam beure vi… Tallem el pi, ens el carreguem a l’esquena i el portem fins a la plaça. Aquelles festes m’han marcat de per vida. Estic molt agraït als meus pares per haver-me transmès aquests valors de poble, de festa , d’altruisme, de voluntariat. El meu pare viu al carrer Sant Joan. Ell sempre diu que en els 12 metros quadrats del menjador es va fundar la cavalcada de reis, es van formar les festes de Sant Sebastià, es va formar la unió d’excursionistes de Matadepera, el cos de bombers, la coral, la festa de Sant Llorenç… Tot plegat ens ve de genètica.
Matadepera és un poble involucrat?
Matadepera és un poble molt involucrat, moltíssim. Ho veiem clarament amb les festes, com també amb els col·lectius de bombers i els ADF. El que passa és que té una etiqueta de poble elitista, amb el tema de les rendes per càpita més altes de l’estat. Hi ha gent que diu que és una ciutat dormitori, però hi ha un nucli de poble brutal.
Creus que aquesta reputació fa mal al poble?
Bé, són coses paral·leles. Hi ha gent que pensa això, però ara aquest any, per exemple, hem creat un grup de Whatsapp amb la gent del poble , en el qual hi ha tothom qui vol ser del poble i en parlem contínuament. Parlem de records, del vocabulari que només es fa servir aquí… Hi ha gent de totes les edats i aquí es nota que hi ha sentiment.
La Germandat s’involucra en els afers locals del poble?
Bé, participem també en el nomenclàtor, en la revetlla de Sant Joan i en la Festa Major.
Es posiciona políticament?
Hem tingut molt clar que no, perquè entre aquests 400 socis que som hi ha pensaments diferents i s’han de respectar. No en nom de la germandat, però el que si hem parlat la majoria de membres de la Junta, que som gent de poble i de país, arrelada al territori, és que no estem d’acord amb que gent que hagi defensat les nostres festes, la nostra cultura i la nostra llengua estigui tancada a la presó.
És altruista formar-ne part?
No sé com dir-t’ho. Dubto amb això de l’altruisme perquè les sensacions i l’orgull són tant grans que és impagable.
Tens relleu ja?
La Junta actual té la proposta d’en Guillem Montagut, amb qui vaig entrar. Fill d’una casa de pagès, amb una capacitat de feina i d’organització inacabable, més que jo. Un home amb moltes capacitats i amb molta essència de poble. I, com no, estarem al seu costat.
La Junta té projectes de cara al futur?
Jo amb la nova Junta no hi seré. Però el que diuen els companys és consolidar tot el que ja s’ha fet.
Passos significatius?
Sempre n’hi ha. Suposo que la nova Junta ja es marcarà nous objectius. Jo penso que és molt important això del relleu precisament per això, perquè en Guillem ha estat durant aquests 4 anys al meu costat, però estic segur que, tot i reconèixer que les coses ens han sortit bastant bé, ell ha pensat en altres millores. Si jo em quedés al seu costat de número 2, cosa que ell m’ha proposat, segurament suposaria un fre i això seria dolent per la festa. Per això m’aparto. Però ell ja sap que estaré al 100% per ell, pencaré com mai segurament.
Hi ha gent jove involucrada?
Molta. Moltíssima.
Hi ha futur en aquest sentit?
És un dels principals valors que tenim, els joves que estan dins al Junta. I cada vegada n’hi ha més.
