Tornen a la càrrega per recuperar el topònim “Tarrasa”. Cada ics mesos, els sectors més extremistes de la ultra dreta repeteixen un mantra per veure si algú se n’acaba convencent. Aquest mes de març, l’entitat Hablamos Español ha recuperat la campanya per reclamar l’ús dels noms que durant la dictadura franquista es van imposar en diferents municipis de tot l’Estat espanyol. Es tracta d’una acció per visibilitzar aquests topònims “que es volen exterminar”, diuen.
El motiu d’aquest ressorgiment ve a tomb per la decisió del govern de Galícia d’actualitzar la seva toponímia. “El que vol el govern (del Partit Popular) és donar als 2.500 noms una forma nova, per entre altres motius engreixar la màquina de la mal anomenada normalització lingüística”, diuen. I la presidenta de l’associació, Gloria Lago, va un pas més i diu que: “si utilitzem els topònims en espanyol, el nacionalisme no aconseguirà el seu objectiu. Som una raresa a nivell mundial, l’únic país que prohibeix l’ús oficial de paraules d’un idioma oficial. Els nostres topònims en espanyol són el nostre patrimoni i la nostre herència, l’hem de protegir”.
Des d’Hablamos Español han recuperat la campanya, doncs, i demanen als seus seguidors que utilitzin els topònims en espanyol sense complexes. És més, els conviden a utilitzar els diversos cartells que han fet amb els noms dels municipis que consideren que s’han d’anomenar en llengua castellana. A la llarga llista de cartells hi trobem Gerona, Ibiza, Liria, Lérida o Játiva. I també el que s’ha convertit en ja un clàssic, el de “Tarrasa”, en un pòster que porta el lema “Tenim noms preciosos, utilitzem-los”, i amb una imatge de la plaça Vella per il·lustrar-ho. Amb coneixement o no, han escollit justament un espai que justament durant l’època franquista es deia Plaza de España.
Terrassa, en un document del 1274
La ciutat va néixer sota el nom de Terracia, i va evolucionar a Terraça i Terrassa. Al segle XVI es va imposar la forma Tarrassa, fins que Josep Soler i Palet, a la fi del segle XIX, va impulsar la recuperació etimològica de la e: Terrassa. De fet, com ens recorda l’historiador Joaquim Verdaguer, el primer document escrit en català a la nostra ciutat, que data del 1274, ja surt el nom Terrassa.
Recentment, s’ha demostrat que la forma etimològica més pura seria Terraça, però la tradició secular d’usar la ss ha fet desaconsellable l’adopció de la ç. És a mitjan segle XIX quan es troben alguns documents on s’utilitza el nom castellanitzat de Tarrasa. Tanmateix, és durant l’època franquista que aquesta fórmula es fa servir de manera general i forçosa.
Després de la mort del dictador, i fruit d’una àmplia campanya ciutadana, es va aconseguir recuperar el topònim original de la ciutat. Un nom que va ser ratificat en el Consell de Ministres del 23 de juliol de 1977. I la Generalitat de Catalunya, en la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya de 4 de febrer de 1983, va establir definitivament TERRASSA com a nom oficial de la ciutat.
