Ens trobem a la Vall del Flaquer, a l’extrem nord-oest del Parc de Sant Llorenç de Munt
Ens trobem a la Vall del Flaquer, a l’extrem nord-oest del Parc de Sant Llorenç de Munt. El camí està molt ben indicat, avui no ens perdrem. Ben aviat trobem les primeres tines, rodejats de boscos, silencis i d’història, daten del segle XVIII i XIX, ha plogut molt des de les hores.
Són construccions fetes de pedra i morter, recobertes per dins de ceràmica
Són construccions fetes de pedra i morter, recobertes per dins de ceràmica, molt semblant a les cabanes de pedra seca que trobem en tota la zona. En aquesta vall, ara de pi blanc, eren plenes de vinyes. Podem dir que cap al 1850, hi havia més de 600 hectàrees de vinyes, el 40% aproximadament del total d’aquestes terres. Les tines podien emmagatzemar entre els 7.000 i els 19.000 litres, la més gran. Déu n’hi do!
Com que el transport era complicat i d’accés difícil, van construir aquestes tines com a cellers per produir el vi
Com que el transport era complicat i d’accés difícil, van construir aquestes tines com a cellers per produir el vi. L’any 1900 però, totes les vinyes van ser afectades per la plaga de la fil·loxera i no va quedar pràcticament cap vinya en tot el Bages.
Finalment, tot passejant tenim unes vistes de Montserrat precioses, i el poble de Talamanca, amb el seu castell, però ho descobrirem en un nou tast. Sense adonar-nos, haurem caminat uns 5 Kms, fàcil i amb molt poc desnivell.
