Tests ràpids d’antígens, l’arma de doble tall que arriba a les farmàcies

Fer un mal ús d'aquesta prova que es vendrà sense recepta pot generar un problema de salut pública

Després d’any i mig de pandèmia podria ser que aquesta setmana mateix es posin a la venda els tests d’antígens ràpids (TAR) d’autodiagnòstic sense prescripció mèdica a les farmàcies. El govern espanyol va avançar la setmana passada que aquesta qüestió s’aprovaria en el consell de ministres d’aquest dimarts. A partir d’aquí, les farmàcies hauran d’esperar que la mesura aparegui publicada al BOE. Els farmacèutics catalans fa temps que han estat reclamant poder dispensar els TAR per contribuir al cribratge de la població. Ara bé, els tests ràpids, com a eina de diagnòstic, són una arma de doble tall.

Tant experts com farmacèutics reiteren que el test no substitueix cap mesura de seguretat que s’ha de seguir prenent de forma individual. Els farmacèutics entomen el repte de lluitar contra la falsa sensació de seguretat que pot donar un resultat negatiu. En realitat, l’únic aspecte valuós dels TAR és que un resultat positiu és una sospita per detectar un positiu real amb una PCR posterior que confirmi el resultat.

L’investigador de la Universitat de Leicester i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Salvador Macip, considera que és una notícia positiva que s’augmenti el número de tests que es fan, però també adverteix que cal tenir present que aquest tests ràpids “tenen una utilitat” i no se’ls n’ha de donar “més de la que tenen”. El problema, avisa el doctor en declaracions a EL MÓN, “és que el test antigen ràpid es faci servir malament per fer tests com a passaport pel que sigui”. L’expert recorda que un test únic a una persona dóna una informació d’utilitat relativa, que no és excessiva. En canvi, afegeix, “funciona molt bé si és part d’un cribratge, que es fa de forma constant i massiva, a molta gent durant un temps sostingut”. Un TAR “per si sol, fent-lo a una persona, no serveix”, insisteix Macip.

Quin grau de fiabiltiat tenen els TAR?

Els tets antígens ràpids poden donar com a resultat tant falsos positius com falsos negatius, el grau de fiabilitat dependrà de la marca, del lot o de com es faci la recollida de la mostra. “Hi haurà sempre una sèrie de falsos negatius, malgrat que un test et pot donar la indicació que no estàs contagiat, això no és cap garantia de res: malgrat que surti negatiu has de continuar amb les mateixes precaucions”, assegura convençut Macip. La validesa del test ràpid està en el fet que és “una eina per saber si hi ha positius: com a eina de control de la infecció és molt bona, la utilitat real dels tests ràpids són els positius, t’indica on està la sospita, on hi ha alguna cosa que no funciona i després ho confirmes amb una PCR”.

Els TAR en farmàcies també seran útils si a més a més els usuaris confirmen els resultats a les autoritats sanitàries. “Si no et quedes el resultat i informes al Govern o a qui controla és molt bona idea —remarca Macip—, però si es ven com un passaport per anar a sopar pot augmentar les situacions de risc, farà que et relaxis i que passi el que ha passat amb els festivals, on s’acumulen falsos negatius sense distància”.

Alguns països ja porten temps fent servir els TAR per fer cribratges amplis entre la població. Al Regne Unit, on resideix Macip, els tests ràpids són gratuïts i els ciutadans poden rebre’n a casa “tants com vulguin”. Se’n van enviar dos per setmana el darrer trimestre als alumnes de secundària, per exemple. D’aquesta manera es pot veure on surten els casos, diu Macip, cosa que a Catalunya ara no és possible perquè s’han reduït els tests que es fan. “Si no fas tests no veus els casos, les dades no són completes”, avisa. Tot i això reconeix que l’ús d’aquesta eina de control “no és la solució” i en llocs com el Regne Unit també s’han acabat registrant brots i descontrolat la situació.

L’advertència per part de Macip és clara: aquests tests ràpids es convertiran en un problema de salut pública si es fan servir malament, és a dir, si s’implementen “a nivell usuari per estar més tranquil”. A més a més, a Espanya hi ha una barrera d’accés a aquesta eina perquè si es posen a la venda a un preu de 10 euros serà difícil que ningú en pugui utilitzar almenys dos a la setmana. “Els tests haurien de ser gratuïts i incentivar-los en franges de població com la dels joves per frenar la transmissió”. Detectar possibles positius és “el poder real d’aquest test”. Un positiu que després ha de ser confirmat a través de PCR. La fiabilitat dels tests depèn perquè hi ha estudis diversos i ofereixen percentatges variables en funció de la marca, de com s’agafi la mostra i d’altres factors. Per exemple, és important si la prova es fa amb una càrrega viral baixa o alta.

L’avantatge de comprar-hi en una farmàcia

Des del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, el seu president, Toni Veciana, creua els dits perquè la venda sense recepta dels tests ràpids pugui començar aquesta setmana. El sector espera que es faci la modificació del decret que ha de permetre la venda. Fins ara ho han fet amb aquells usuaris que portaven recepta mèdica, per tant, de forma molt limitada. “Des de fa temps demanàvem que això s’agilitzés perquè els centres de salut primària estan col·lapsats, estem amatents per veure si realment això s’aprova perquè va estar en termini d’exposició mes i mig i entrarà en vigor quan es publiqui al BOE, esperem que pugui ser dimecres”.

Veciana, que afirma desconèixer les raons per les quals aquest tema va tan endarrerit, recorda que la gent ja està comprant “productes sense cap mena de control sanitari” per internet. “Si el dispensem a la farmàcia tenim la garantia que el test és sensible i efectiu i que hi ha un professional darrere que fa una dispensació contextualitzant el test, explicant per a què serveix i per a què no”, explica Veciana. El president del COFT recorda però que els tests tenen el seu inconvenient i que hi ha falsos negatius. “És una mesura més, si treus un negatiu no vol dir que puguis deixar de prendre la resta de mesures preventives: mascareta, rentat de mans i distància de seguretat”. Per Veciana el test és “la fotografia d’un instant”, però potser al parell de dues hores o dies la situació ha canviat. “A l’usuari se li ha de deixar clar que un test que doni negatiu no ha de servir per abaixar la guàrdia”, subratlla.

Quins productes hi ha a les farmàcies?

Les persones que vagin a les farmàcies es trobaran actualment els tests que han estat validats per l’Agència Europea del Medicament (EMA) i també per l’agència espanyola. L’usuari es trobarà diferents presentacions: podrà adquirir un sol test o bé també l’opció de paquets de cinc, que surten més econòmics. A nivell de preus, es podrien trobar a partir dels 8 euros. Veciana està convençut que aquests tests “tindran sortida” perquè han tingut una elevada demanda i consultes de com es podien adquirir.

Sobre el tipus de consulta, els farmacèutics es poden fer una idea de l’ús que els usuaris pensen que poden extreure dels TAR. “Hi ha de tot, hi ha hagut gent que es pensa que això ho podrà fer servir per viatjar, però en realitat no podràs agafar un avió ni creuar una frontera; també hi ha gent jove que vol socialitzar i fer-ho amb més seguretat i fan el test abans de la trobada”. Veciana opina que els tests poden ajudar a controlar la pandèmia buscant un equilibri entre l’emergència sanitària, la vida i l’economia. La venda de tests, remarca Veciana, entra “dins de l’estratègia de la farmàcia comunitària com a punt d’atenció dins del sistema de salut”, que ara servirà per a “descongestionar els companys de la primària, que estan col·lapsats posant vacuna, fent cribratge i la seva feina assistencial”. “La farmàcia pot ajudar al sistema de salut i a la societat”, conclou.

Nou comentari