!--akiadsense-->
Mònica Terribas (Barcelona, 1968) va ser directora de TV3, consellera delegada i editora del diari Ara i ara està al capdavant del Matí de Catalunya Ràdio.
Dimarts, El Matí de Catalunya Ràdio es farà en directe des de Terrassa, des del Socialet, on Llach va fer la seva primera aparició en públic. Quines són les raons que han portat al seu equip a triar aquest espai?
Venim a Terrassa a fer El Matí de Catalunya Ràdio perquè creiem cal fer valdre en aquests moments el primer concert de Lluís Llach. És un fet històric. Ara fa deu anys que va deixar els escenaris. Tot va començar en aquell Socialet. Ens venia molt de gust fer-ho. I creiem que és de justícia reconèixer la trajectòria del Lluís ara que ha renunciat a part de la seva tranquil·litat per donar suport a un projecte polític. No li farem només un homenatge a ell, sinó també a tota la gent que avui lluita als escenaris per ser un Llach en el futur… Al Socialet s’hi interpretaran peces seves. Llach sempre ha mirat el futur i ha ajudat els cantautors i grups joves que l’han tingut com a referent.
Qui és Llach per Mònica Terribas? Un personatge amb el qual ha pogut passar moltes estones gràcies a la feina.
És una persona de principis, de compromís. I la conclusió a la qual arribés és que té una gran capacitat de mirar pels altres. No té ni un bri d’egoIsme i penso que és un exemple. Els egos dominen la societat actual i ell, el que fa, és col·laborar amb totes les causes quan se li demana, tant en les socials com polítiques i artístiques. Veure com és et reconcilia amb l’ésser humà.
Lluís Llach ara mateix forma part de Junts pel Sí i és parlamentari. Lliga amb el que deia sobre el seu compromís, i en aquest moment toca el Procés. Com el veu, què en pensa?
Llach diu que el Procés només serà possible si totes i cadascuna de les persones que formen part de la societat defensem el que creiem que és just i per fer-ho ens oblidem de les nostres propostes partidistes i individuals i les sumem al projecte col·lectiu. I això va tant per les persones que estan en contra com per les que estan a favor. Cadascú pot defensar el que vulgui. El procés ens ha permès retrobar-nos com a col·lectiu, repensar-nos com a societat. Ens ha obligat a preguntar-nos, a uns i als altres què és el que volem, com volem viure… És un repte que no exclou ningú i en el que ha de participar qualsevol persona que arribi a aquest país. La clau de volta de tot el que passi en els darrers mesos radica en la voluntat col·lectiva. Els projectes fets amb seny i passió són sovint invencibles.
!--akiadsense-->
És capaç de fer una mica de política ficció?
No. Hi ha una majoria a Catalunya que vol un referèndum i una majoria a Espanya que diu que a la Constitució no hi cap. La via judicial no s’aturarà i cauran més inhabilitacions… Cauran sentències contràries a qualsevol pas que faci el Parlament o els polítics catalans per exercir el dret a l’autodeterminació. Hi haurà un moment d’enfrontament institucional i s’haurà de veure quina és la força al carrer, quina és la capacitat de mobilització que legitimi cada moviment polític. I quina és la intel·ligència per armar un referèndum amb garanties que es pugui fer i que l’Estat s’assegui a negociar. La batalla no radica en la independència sinó en l’exercici del dret a l’autodeterminació… El cul-de-sac és poder votar en una urna o no.
2 
36 
