Un terrassenc denuncia discriminació lingüística en un tren de la Renfe. “Estamos en España“, aquesta va ser la resposta que l’actor Roger Batalla va rebre per part d’un treballador de l’empresa ferroviària quan li va fer una pregunta en català, i li van replicar que no l’entenien i que es dirigís en espanyol. Els fets van tenir lloc divendres de la setmana passada, dia 6 de març, dalt d’un tren Alvia 437 a l’estació de Lleida-Pirineus, en direcció Barcelona.
El comboi on viatjava l’egarenc havia de sortir a les 20.58 hores, però, finalment, ho va fer passats dos quarts de deu. El problema es va veure agreujat quan a l’estació de Sant Vicenç de Calders, el tren es va aturar. “Al cap d’uns vint minuts sóc al passadís i veig l’interventor entrant al meu vagó seguit d’un revisor: “Vamos a llegar con una hora de retraso. Hay un incidente en Sants”. Davant els esbufecs dels passatgers diu que “tenemos cinco trenes delante nuestro. Les podría decir tres horas, pero calculo una. Es lo que hay”. Dret al final del vagó ja els tinc a un pas. És un quart d’onze i ara hauríem d’haver arribat”, relata Batalla en un escrit que ha publicat a les xarxes socials i que ha fet arribar a MónTerrassa.
Tanmateix, quan pregunta si es trobaven a l’interior d’un túnel, l’interventor li respon “no te entiendo“. Li repeteix més a poc a poc, pensant que podia haver estat fruit de la rapidesa, però la resposta que rep és la mateixa. De fet li parla en euskera, i li diu “Tú me hablas en catalán y yo en vasco. Tú no me entiendes a mi, yo no te entiendo a ti“. Batalla li fa veure que es troben en territori català i que té dret a parlar amb el seu idioma.
Uns drets lingüístics no respectats i menypreats
El revisor s’afegeix a la conversa i secunda el seu company, afirmant que “estamos en España y es el idioma oficial”. El terrassenc els recalca que té drets lingüístics, recollits a l’article 3 de la Constitució, però els altres ja no l’escolten. Només li critiquen la manca de respecte, que si els independentistes, que si altre cop amb la llengua… “Tot això en un to crispat, agressiu, hiperventilat. Dono per acabat el diàleg perquè ni es pot debatre contra el crit ni es poden esgrimir arguments legals davant la irracionalitat. Però la conclusió arriba en forma de frase estelar, apoteòsica: Si tú no sabes quién soy ni de dónde vengo, por educación y respeto, tienes que hablarme en castellano“, explica.
Després de diversos retrets més, marxen. L’egarenc demana als seus companys de vagó, una quinzena de persones, si algú ha enregistrat els fets. No hi ha sort. No obstant això, poc després se li acosta una noia i li dona les seves dades, per si necessita un testimoni per si vol interposar una denúncia.
Batalla reflexiona que encara que el tren provingués de Vitòria (fet que va descobrir després) considera que el revisor hauria d’haver estat més respectuós i hi havia mil fórmules més amables per explicar-li la situació. “Fins i tot un “no te entiendo” sentit, o brusc, i passar de llarg. Era molt senzill enllestir la conversa, tenia prou feina a anar explicar el retard per la resta de vagons. Però no: ell es queda davant meu durant deu minuts desatenent les seves funcions per abocar-me a mi, l’usuari d’un servei públic, tota la seva opinió personal sobre els que són com jo”, lamenta.
Per això mateix, pel tracte rebut ha decidit fer pública la queixa, perquè subratlla que “no vaig demanar ni exigir que em parlessin en català. Ni tan sols el vaig imposar. Només vaig recordar a l’autoritat competent d’una empresa depenent del Ministeri que pago amb els meus impostos que, jo, com a ciutadà, tinc uns drets lingüístics que ells van negligir, desdenyar i triturar”.
