Terrassa i Badalona estan més a prop que mai en nombre d’habitants: només 5 habitants els separen. Les dades publicades aquest passat 23 de desembre per l‘Institut Nacional d’Estadística (INE) situen la cocapital vallesana encara com a la tercera ciutat de Catalunya amb més població, amb un total de 223.011 habitants. Al seu darrere, en quart lloc, s’hi troba Badalona, amb 223.006 habitants. El rànquing el completa L’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, a molta distància.
Per ambdós municipis, l’any 2021 ha suposat una pèrdua de massa poblacional, però en el cas de la ciutat egarenca ha estat més aguditzada. I és que Terrassa ha perdut en tan sols un any més de mil habitants (224.111 en tenia a dia 1 de gener de 2021), quant el municipi del Barcelonès només ha tingut un saldo negatiu de 160. D’aquesta manera, el títol simbòlic de ciutat més poblada el manté però pels pèls.
Va ser l’1 de gener de 2017 que Terrassa va expulsar del podi Badalona com a tercera ciutat més poblada. Aleshores tenia 216.428 habitants, una diferència de 580 persones respecte l’altre municipi. Un any després, la distància no només es reduïa si no que s’ampliava a gairebé 800. Però aquesta tendència de creixement s’ha vist sobtadament aturada. Segons un informe elaborat per l’Ajuntament de Terrassa, l’impacte de la Covid-19 ha tingut també conseqüències a nivell demogràfic per a la ciutat. La tendència de creixement dels darrers 4 anys ha quedat frenada del tot, i si ja es va fer palesa el 2020, el 2021 s’ha accentuat.
L’impacte de la Covid
Encara sense poder comprovar les dades al detall sobre aquest 2021 i la seva evolució poblacional, sembla que s’ha mantingut no només un creixement natural en valors negatius sinó sobretot un saldo migratori que s’ha reduït de forma considerable. L’informe sobre el 2020, ja indicava que barris com el nord de Ca’n Anglada, a Can Palet, al nord-oest del barri del Segle XX i a Can Boada, just a tocar de l’Avinguda Josep Tarradellas, perdien població. Per contra, zones com Sant Llorenç, Sant Pere Nord, Ègara o La Maurina n’eren receptores.
Caldrà veure com les noves promocions d’habitatges, tant privats com de lloguer social (per exemple, amb un nou parc d’habitatge públic a Torre-sana i Can Colomer de més de 400 immobles), afecten en la reducció o no de la població. Però a jutjar per la quantitat d’obres de nova construcció, sembla que la població de Terrassa s’hauria d’incrementar en el pròxim any i no reduir. Caldrà però veure si realment és així.
