Terrassa té més de 200 persones sense sostre, i és el setè municipi català amb més ciutadans vivint en aquestes condicions. Són dades que es poden visualitzar en un nou web que ha creat el Síndic de Greuges de Catalunya, i que permet conèixer de manera territorialitzada la dimensió del sensellarisme al nostre país. L’objectiu d’aquesta nova eina és “reforçar la transparència, millorar el coneixement del fenomen i contribuir a una presa de decisions coordinada entre administracions”.
La plataforma es basa en les dades presentades recentment en el marc de la Taula Institucional per a l’Abordatge del Sensellarisme, que va tenir lloc el passat mes de desembre a Barcelona. Aquesta informació ha estat extreta dels qüestionaris que s’han enviat als municipis de l’àrea metropolitana i a aquells que tenen més de 20.000 habitants. En total, 81 dels 84 municipis interpel·lats l’han respost. La plataforma permet consultar de manera desagregada per municipi i fer-ne una comparativa. Entre els indicadors destacats hi ha el nombre i proporció de persones sense llar, els assentaments, dades sociodemogràfiques o places residencials i d’emergència de què disposa cada ciutat.
Hi ha 20 assentaments a l’aire lliure i 11 en edificis
Així podem constatar que a Terrassa hi ha un total de 229 persones que no tenen llar, el que suposa un 0,10% del total de la població. És una xifra significativa, però molt més moderada de la que tenen altres municipis pròxims com Sabadell (428), Badalona (629) o El Prat de Llobregat (251). Barcelona encapçala el trist rànquing amb 2.117 persones, mentre que Terrassa es troba en aquesta setena posició.
A Terrassa, de les 229 persones en situació de sense llar, n’hi ha 132 que viuen de manera aïllada, mentre que 97 ho fan en assentaments. A la ciutat, n’hi ha registrats un total de 20 a l’aire lliure, on hi viuen una cinquantena de persones, mentre que a l’interior d’edificis ocupats n’hi ha 11, amb 45 persones. Un dels punts forts, és que des de l’Ajuntament de Terrassa, i en concret des de l’àrea de Serveis Socials, tenen controlats o fan un seguiment del 97% dels casos (222 dels 229 estan registrats).
Pel que fa al perfil, l’edat majoritària de les persones que viuen al carrer correspon a individus d’entre 26 i 30 anys (183) i de 18 a 21 anys (29). Unes xifres que contrasten amb la mitjana catalana, on solen ser persones d’edat molt més avançada. A més, són majoritàriament homes, 200, per només 29 dones.
L’eina també permet comprovar que Terrassa té una assignació pressupostària municipal per cobrir les despeses relacionades amb el sensellarisme. Allà hi consta que es disposa de 56 places residencials -una cobertura de gairebé del 25%-, d’un servei de rober, de menjador social i d’higiene.
