MónTerrassa
Terrassa redueix a més de la meitat les peticions d’empadronament pendents
  • CA
Padrons d'habitants de la vila de Terrassa
Padrons d’habitants de la vila de Terrassa | Gencat

!--akiadsense-->

L’Ajuntament de Terrassa de Terrassa ha reduït el nombre d’expedients pendents d’incorporar al registre del Padró Municipal d’Habitants de la ciutat de més de 700 el passat mes de juny, a 269 el mes d’octubre. Així ho ha manifestat en un comunicat el govern, subratllant que “aquesta reducció respon a la voluntat de donar resposta a l’acumulació de sol·licituds sense resoldre, així com per establir estratègies que facilitin la gestió de les demandes d’empadronament i agilitzar-ne el tràmit”.

El mes de juny de 2020, des de l’Ajuntament de Terrassa es va emetre un informe sobre la gestió del Padró Municipal d’Habitants (PMH), on s’informava a les entitats socials de la ciutat que durant l’any 2019 s’havien acumulat un important nombre d’expedients de sol·licituds d’empadronament pendents de tramitar. En aquest sentit, també es comunicava que s’havien iniciat diferents accions per tal de millorar la situació i poder garantir a la ciutadania el dret i l’obligació d’empadronar-se. Així, es va emprendre una campanya intensiva d’inspeccions que permetés reduir el nombre d’expedients pendents, fent un esforç per tancar les sol·licituds històriques per apropar el temps de resposta de les sol·licituds als 3 mesos. A dia d’avui, el gruix de demandes pendents es concentren en el període de juny a octubre 2020, i per tant estan dins el termini de resolució establert.

Les mesures adoptades per part del Govern municipal en aquest mandat han estat, segons exposen:

• Desbloquejar les inspeccions pendents i donar prioritat a aquells pendents de resoldre, tornant a fer les inspeccions des del Servei d’Inspecció Tècnica municipal de Padró, exceptuant les situacions amb més complexitat que es deriven a Policia Municipal.

• Revisar els protocols per agilitzar la gestió d’expedients pendents i les futures demandes, posant especial atenció en les persones sense domicili fix o sense possibilitat d’acreditar l’accés a l’habitatge. En aquests casos es decideix establir un procediment en què es tenen en compte supòsits com que els Serveis Socials municipals siguin coneixedors del cas, per indicar quin ha de ser el domicili d’empadronament; quan una entitat o servei municipal conegui el cas, en coordinació amb els Serveis Socials, podrà emetre un informe per fer la sol·licitud d’empadronament; així com que equips tècnics podran emetre informes, assimilables a inspeccions, que acreditarien la residència efectiva d’una persona en un domicili concret.

• Realitzar acompanyament acurat a col·lectius vulnerables, posant especial atenció als joves migrants sols sense domicili fix, en el procés d’empadronament, en el sentit que aquest és una necessitat bàsica i de garantia d’accés a diferents drets i serveis.

A més, des de l’Ajuntament es crearà un grup de treball específic, dins de la Comissió d’Empradonament, per analitzar i abordar l’empadronament a persones sense domicili fix. Per altra banda, també es preveu una acció per difondre el Servei de Primera Acollida a totes aquelles persones que s’empadronin en situacions vulnerables, per assegurar que tenen accés a la formació (coneixement de l’entorn, llengua, informació laboral,…) i a la derivació a projectes socioeducatius, si fossin necessaris.

El padró. Obligació i dret

El padró municipal és el registre on han de constar els veïns i veïnes d’un municipi i el lloc on hi viuen. El seu objectiu és reflectir i constatar la realitat poblacional dels municipis i ciutats per crear un cens real i poder dimensionar els serveis i recursos públics que s’han d’establir. Tota persona que visqui a l’Estat espanyol, independentment de la seva nacionalitat o situació de residència, té l’obligació d’empadronar-se en el domicili on resideix habitualment. La gestió ordinària del Padró es realitza mitjançant el registre d’una instància, i requereix dos elements fonamentals com són acreditació d’Identitat (DNI, NIE, Passaport, Carta d’Identitat (UE), resguard sol·licitud d’asil, Registre de menors estrangers no acompanyats); i acreditació de l’accés a l’habitatge (títol de propietat, contracte de lloguer, autorització del titular,…).

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa