Terrassa durant molts segles la manifestació religiosa més tradicional de Setmana Santa havia estat la processó del Sant Enterrament, anomenada també del Dijous Sant. Aquest 2026, en aquest dia té lloc la Missa de la Cena del Senyor, en la qual es commemora la institució de l’Eucaristia durant el Sant Sopar, a la catedral del Sant Esperit, a les set de la tarda. Una hora després, l’acció es trasllada a Les Arenes amb la Processó del Encuentro, i les tres germandats que en formen part.
Tanmateix, enguany, des del Bisbat d’Ègara tenen previst recuperar un nou pas, el del Sant Enterrament, en el tradicional Via Crucis. Actualment, el Sant es troba al columbari de la catedral del Sant Esperit de Terrassa, i els encarregats de portar-lo seran els joves de la parròquia. D’aquesta manera, la processó serà especial i entronca amb la commemoració del vintè aniversari de la recuperació del Via Crucis a Terrassa.
I és que com recorda l’historiador Joaquim Verdaguer, l’última processó del Sant Enterrament, coneguda com Els Armats, es va celebrar l’any 1968 amb una minsa assistència. L’any següent estava prevista, però es va suspendre per culpa de la forta pluja. Això va acabar de ‘matar-la’, i el 1970, el regent del Sant Esperit, mossèn Josep Pons, davant l’evidència d’assistents va ordenar que es deixés de fer la cercavila pels carrers, passant a fer-se una íntima processó dins la Basílica dels Sant Esperit. D’aquesta manera, durant molts anys la imatgeria dels passos va restar guardada en un magatzem, així com també el vestuari dels armats.
Els Armats, una tradició religiosa i cultural
El segle XVII era la Confraria de la Sang de Nostre Senyor qui s’ocupava de l’organització de la processó i no va ser fins el 1667 que la documentació ens indica el relleu al capdavant, amb l’aparició de la Confraria del Sant Crist qui se’n va encarregar fins al seu final. Aleshores, la processó sortia des de la parròquia del Sant Esperit i resseguia els carrers més cèntrics de la ciutat.
Una de les peculiaritats i pel que més era recordada era que la marxa l’obrien els soldats romans, coneguts popularment com “els armats”. Aquests desfilaven amb un pas molt condret i anaven precedits del ‘capità Manaia’. Amb els anys, moltes de les processons han anat caient, però les colles dels Armats o manaies encara són presents en la imatgeria de cultura popular. A Terrassa, el grup d’Armats no era una colla pròpiament de cultura popular, si no un conjunt de voluntaris que rebien una gratificació, a més del que aconseguien recaptar en les seves actuacions, i que assajaven tots els diumenges de Quaresma als jardins del Centre Social Catòlic.
