Aquest diumenge, dia 3 d’abril, s’ha col·locat a Terrassa una nova llamborda Stolsperteine, aquest cop, en record al jove republicà Diego Lozano Ribera. La col·locació ha tingut lloc a les proximitats de la casa on va viure, al barri de la Cogullada, al carrer Mossèn Josep Moncau, número 10. L’acte ha comptat amb la presència de les regidores de Memòria Històrica, Ona Martínez, i de Presidència i del Districte 4, Jennifer Ramírez. A més, excepcionalment, també hi ha participat el creador del projecte Stolsperteiene, Gunter Demnig.
Diego Lozano Ribera va néixer el 30 d’octubre de 1916 a Alhabia, Almeria. Amb els seus pares es van traslladar a Terrassa l’any 1919, on van néixer els seus germans Carmen, Maria, els bessons José i Antonio i Guillermo. Segons s’explica a la fitxa creada dins del projecte Memòria Històrica de l’Ajuntament de Terrrassa, en Diego va viure amb la família al carrer Marconi. Aficionat a la boxa, un esport molt popular aleshores i arribant a ser una jove promesa local, va haver de passar la frontera durant la retirada de l’exèrcit republicà. Des d’algun camp del sud de França es va integrar a la companyia de treballadors 80 CTE, enviada als Alps, prop de Gap, i després a la Línia Maginot. La derrota de França el maig del 40, li va suposar caure en mans dels nazis, al sector de Belfort, ser internat com presoner al stalag XI-Altengrabow, fins que al 26 d’abril de 1941 que va ser deportat a Mauthausen i destinat el 20 d’octubre de 1941, al subcamp de Gusen.
No va ser l’única a la família que va patir la repressió feixista. A Terrassa, la seva mare Carmen Ribera, va ser condemnada l’any 1940 a 12 anys de presó i un dia per un delicte d’auxili a la rebel·lió. La progenitora, davant l’absència de notícies i la inhibició de les autoritats franquistes, va aconseguir que s’enviés una carta -datada al març de 1944- en demanda d’informació al Comitè Internacional de la Creu Roja. Va ser així com, el 4 de juliol, la delegació alemanya de l’entitat va respondre-li informant-la que Diego Lozano havia mort el 13 de maig de 1942 a Mauthausen, tot i que a la Sala dels Noms indica que realment va ser a Gusen.
Setanta terrassencs als camps nazis
A Terrassa, en els darrers mesos s’han anat col·locant diverses llambordes Stolpersteine en record a la setantena d’egarencs que van combatre a les files republicanes i que van ser deportats als camps nazis. I és que una gran majoria, els registres apunten a 41, van ser assassinats en aquests camps d’extermini. La resta, van acabar tornant abans o després a Terrassa, tot i que alguns d’ells van preferir mantenir-se a l’exili.
Les llambordes stolpersteine són plaques artístiques urbanes quadrades, úniques i fetes a mà amb formigó i recobertes d’una fulla de llautó, amb les dades de les persones homenatjades, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record a totes les persones deportades a camps de concentració nazis. S’emplacen davant l’última residència on la persona va viure en llibertat, o en un lloc emblemàtic del municipi. El projecte, nascut a Alemanya l’any 1996, ja ha arribat a una vintena de països i s’han col·locat més de setanta mil llambordes.
