!--akiadsense-->
Aquest dimecres, dia 28 de juny, Terrassa ha realitzat l’acte oficial de commemoració del Dia de l’Orgull LGTBI. L’entitat LGTB Terrassa, en col·laboració amb la regidoria LGTBIQ, han llegit a l’atri de l’Ajuntament el mateix manifest que va llegir l’any 1977 el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), primera entitat LGTBI legalitzada a l’Estat, durant la primera manifestació del moviment, que enguany celebra el seu 40è aniversari. Coincidint amb aquesta efemèride, l’acte ha comptat amb la participació de Lluís Rambla, membre actiu de l’entitat LGTB Terrassa que va participar en aquella primera manifestació fa quaranta anys.
MANIFEST: 40 ANYS DE LLUITA LGTBI+ AL NOSTRE PAÍS
Avui commemorem la primera manifestació LGTBI+ de Catalunya i l’Estat. Són 40 anys de lluita pels nostres drets i llibertats a Catalunya i 48 a nivell occidental des de les revoltes de Stonewall tal dia com avui del 1969. La història de la nostra lluita és, per tant, recent. No tots els moviments tenen la fortuna d’escoltar el testimoni dels seus inicis en primera persona, i és un honor per nosaltres poder comptar amb el Lluís Rambla i a la nostra entitat.
Moltes coses s’han aconseguit en aquests 40 anys. Des d’acabar amb la nostra persecució legal, com es reivindicava en aquesta primera manifestació, fins a assolir una igualtat legal gairebé plena i lleis que ens protegeixen front a la discriminació. La Lluita del Lluís, el FAGC i tants altres activistes a nivell nacional i internacional ha aconseguit, a més de la despenalització LGTBI+ com es reivindicava en aquesta manifestació, la despatologització de la homosexualitat i la bisexualitat per part de l’OMS el 1990, les unions legals primer en forma de parelles de fet i finalment, el 2005, amb el matrimoni igualitari, la possibilitat de tenir fills i adoptar amb la teva parella i, més recentment, amb la Llei 11/2014 aprovada pel Parlament de Catalunya, una sèrie de mesures per avançar en la igualtat social i la lluita contra la discriminació a més de coses tan importants com la despatologització trans a nivell català, la inversió de la càrrega de la prova en el dret laboral que facilita que es puguin denunciar molts cassos de discriminació en un àmbit tan endarrerit com és aquest o la formació del Servei d’Atenció Integral LGTBI+.
!--akiadsense-->
Son moltes coses en poc temps, però encara ens queden moltíssimes més per aconseguir. Per això des d’aquí volem demanar:
Al Govern català: Cal avançar en el futur immediat en el desplegament total d’aquesta llei, això suposa, entre moltes altres coses:
– La formació dels treballadors públics. Especialment en àmbits tan sensibles com la sanitat, l’educació, els cossos policials, etc.
– La implementació immediata de tots els SAIs municipals.
– La territorialització dels serveis de Trànsit de promoció de la salut de persones trans. Per això ens sumem a la demanda de l’Ajuntament per tenir una unitat de Trànsit a Terrassa.
– La inclusió dels temes LGTBI+ als currículums escolars d’una manera explícita que obligui als professors a treballar aquests temes des d’una perspectiva inclusiva.
– La resposta contundent front a situacions de LGTBIfòbia, amb sancions si cal, encara que provingui d’institucions religioses. La LGTBIfòbia no és llibertat religiosa.
!--akiadsense-->
A l’Ajuntament de Terrassa: La implementació immediata del SAI a la nostra ciutat. Cal que sigui un servei de qualitat que proporcioni a les persones suport emocional i legal, que eviti al màxim la seva reivictimització, que sigui eficient a l’hora de combatre situacions de discriminació múltiple i que doni una resposta ràpida i apropiada a les necessitats de les persones.
Al Congrés dels Diputats espanyol:
– L’aprovació del projecte de llei LGTBI estatal sense cap rebaixa, especialment pel que fa a la despatologització de les persones trans, el reconeixement de les identitats no binàries i la no discriminació dels menors trans per realitzar el seu trànsit.
– L’aprovació d’una llei integral trans que cobreixi les mancances que hi ha en la legislació actual.
A l’Organització Mundial de la Salut: La descatalogació de la disfòria de gènere com un transtorn. Les persones trans no estem malaltes.
A totes les administracions públiques:
– L’adaptació de tots els formularis a l’existència de persones no binàries i també a la diversitat familiar (que 12 anys després de l’aprovació del matrimoni igualitari encara hi ha molts sense adaptar).
– Un compromís contundent per treballar en el respecte als drets de les persones LGTBI+ i la lluita contra la LGTBIfòbia.
Cal que tinguem present que la nostra lluita no haurà acabat fins que no haguem assolit una normalització plena del fet LGTBI+. No haurà acabant mentre existeixin teràpies de conversió que pretenen “curar-nos”, mentre les persones trans tinguin una exclusió laboral del 85%, mentre la gent segueixi tenint por de denunciar situacions de LGTBIfòbia, mentre la paraula “maricón” sigui un dels insults més proferits, mentre no siguem capaços d’abordar amb normalitat totes les realitats com l’asexualitat, la bisexualitat, la intersexualitat, etc. Caldrà que no baixem la guàrdia, especialment davant l’auge dels populismes que estem experimentat i que esta resultant en greus vulneracions dels Drets Humans i LGTBI+.
!--akiadsense-->
