MónTerrassa
Terrassa va viure la primera Diada en llibertat a Catalunya

La manifestació de l’11 de setembre de 1976 a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat ha passat a la història com la primera Diada en llibertat dels catalans des de la República. Més de 100.000 persones van concentrar-se en aquesta ciutat del Baix Llobregat convocades per l’Assemblea de Catalunya, sense banderes de partits i amb l’únic clam unitari de Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia.

Un primer tast de llibertat a Terrassa

Però l’èxit de la Diada va estar precedit per un primer tast de llibertat a Terrassa: “En realitat, la primera manifestació que es va fer en llibertat per commemorar la Diada és la de Terrassa del 10 de setembre a la tarda. Aquell dia, els veïns i veïnes van sortir al carrer amb la permissivitat de la policia i de forma totalment legal”, explica l’històric dirigent del PSUC Enric Cama, egarenc d’adopció i també un dels homes clau de l’organització de la Diada de Sant Boi de Llobregat.

Aquella tarda del 10 de setembre de 1976, Terrassa va congregar entre 5.000 i 8.000 persones –una concentració molt més nombrosa que la de la vaga del 13 de febrer d’aquell mateix any -, també amb el lema Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia i amb una munió de senyeres que decoraven els balcons del centre de la ciutat, però també d’altres barris.

Rambla de Terrassa, aleshores encara Rambla del Caudillo

Abans de les set de la tarda, els egarencs ja havien començat a concentrar-se a la Rambla de Terrassa, aleshores encara Rambla del Caudillo, i tal i com s’explica al llibre Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), “la policia –els secretes- armada i a cavall, es va distribuir per tota la Rambla, el carrer Goleta, el Mercat de la Independència, el final del carrer Galileu, etc, i aixíConvocada per l’Assemblea Democràtica de Terrassa amb el suport de l’entitat mare

Aquella marxa, convocada per l’Assemblea Democràtica de Terrassa amb el suport de l’entitat mare, l’Assemblea de Catalunya, va fer onejar a la ciutat centenars de senyeres i pancartes en defensa de l’Estatut i de les llibertats democràtiques, tot plegat acompanyat en tot moment per l’himne nacional de Catalunya, els Segadors. “La manifestació va durar una hora i mitja i es va dissoldre pacíficament després de tornar pel mateix recorregut a l’alçada del pont de la RENFE”, es relata al llibre.

La manifestació de Terrassa, que tindria el mateix caràcter unitari de l’antifranquisme a Catalunya sense excloure partits, va comptar amb el suport de líders destacats de l’Assemblea de Catalunya. Al capdavant de la capçalera hi havia Joan Raventós, Joaquim Colomines i Anton Cañellas, així com els terrassencs Antoni Cunill (PSUC), Francisco Gordillo (CCOO), Busquet (PSUC), Manuel Linares, en representació de l’Associació de Caps de Família de Sant Llorenç, Giol, del Partit Carlí, Apolo Giménez ‘Cayetano’, de l’Associació de Veïns de La Maurina i també membre del PSUC, Roc Fuentes, per l’Assemblea Democràtica de Terrassa (ADC) i el PSUC, Domènech Martínez (Joventut Comunista de Catalunya), Morán (Convergència Socialista de Catalunya), Joaquim i Oriol Badia en nom de Convergència Democràtica de Catalunya, Puntí per la UGT, Jacint Cuyàs per Unió Democràtica, Magda Farrés (organització comunista OCBR), Jordi Labòria, en nom del PSC ex-reagrupament, Zúñiga (Assemblea Democràtica i UDC) i molts altres militants de l’oposició antifranquistes de la ciutat.

Comparteix