Terrassa posa nom a tres espais públics i dos nous equipaments. L’alcalde Jordi Ballart ha signat el decret pel qual es ratifica la denominació acordada per la Comissió del Nomenclàtor i d’Espais i Equipaments Públics de Terrassa, en data 22 de setembre de 2025, per diversos canvis en el Nomenclàtor de la ciutat. En els pròxims dies, les modificacions es faran públiques en els diferents organismes oficials i al Registre de la Propietat, d’acord amb el que preveu l’article 437 del Reglament Hipotecari.
Ha estat la Comissió qui, en la seva funció de consultor i assessor a l’alcaldia, ajuda a mantenir actualitzada la nomenclatura dels carrers i les vies públiques de la ciutat. Davant l’aparició de nous equipaments, ampliacions de vials o per altres qüestions, aquest òrgan format per partits polítics, tècnics de diverses àrees municipals i persones vinculades a la llengua, toponímia, onomàstica, geografia i història de la ciutat s’encarrega de buscar la denominació més oportuna i consensuada.
Casal Cívic Roc Blanc i Espai La Guspira
En els darrers mesos, la ciutat ha vist aparèixer dos nous edificis de caràcter municipal. També hi ha hagut alguns canvis en carrers de la ciutat. Tot plegat, requeria decidir quin nom se’ls posava. Per una banda, pel que fa als dos equipaments, la Comissió ha optat per posar Casal Cívic Roc Blanc, al nou casal cívic situat al carrer de Rafael de Campalans, 6, cantonada amb el carrer de Palet i Barba. En aquest cas, la proposta acceptada partia de l’Associació de Veïns gestionada a través del Servei Coordinació de Districtes. El nom fa referència al topònim de la zona.
Per l’altra, al nou equipament situat a la rambla de Francesc Macià, 191, entre el Centre Cívic i el nou Parc de la República, s’ha acordat posar-li el nom d’Espai La Guspira. En aquest cas, la proposta ha estat rebuda des de la Colla de Diables de Sant Pere Nord, i el motiu és que l’equipament serà la nova seu de l’entitat, a més d’acollir altres activitats per als joves del barri. “La Guspira representa l’inici d’una flama, la força de la cultura que neix de les persones i del teixit associatiu i que encén la cohesió i la vida comunitària. I …com a metàfora de l’energia, la creativitat i la il·lusió”, s’exposava en l’argumentari.
Mas Bruguerols i Eva Abad
Segurament, però, cridaran més l’atenció els noms decidits per a nous carrers de la ciutat. El Pla de Millora de la carretera de Rubí comporta la reurbanització de grans pastilles i l’aparició de vials. Una de les opcions que s’ha optat és la de prolongar el nom d’un carrer ja reconegut. És el cas del carrer de Galícia, cap a l’est de la carretera, que comptarà ara amb els números 23, 29 i 30, corresponents a la categoria d’Indústria/Magatzem.
Qui sí que tindrà nou nom serà el nou vial amb entrada per la carretera de Rubí i sortida per l’avinguda de Santa Eulàlia, a tocar del parc de Vallparadís. La comissió ha decidit denominar-lo carrer del Mas Bruguerols, en record a una explotació agrícola d’horta, terres i residència que es trobava ubicada al final del torrent de Vallparadís. Ja coneguda al segle XI, va perdurar fins a finals del segle XIX, moment en què la creació del barri de Can Palet va fer que es perdés la denominació. El seu origen, però, era just on actualment hi ha el barri de Can Jofresa. Aquest topònim, actualment, no s’empra enlloc i és un dels més antics de Terrassa.
L’altre gran novetat serà l’espai situat a la cruïlla entre el carrer de Ciudad Real i el carrer d’Àlaba, al costat del CAP Est. Passarà a denominar-se Jardins d’Eva Abad, en record a la metgessa (Barcelona 1971- Terrassa 2019) que va exercir, justament, en aquest centre sanitari. La proposta acceptada prové del reconeixement de l’Associació de Veïns de Torre-sana i compta amb el vistiplau del personal del CAP i de la família.
D’altra banda, s’està barallant la possibilitat d’assignar el nom d’Alcalá la Real als jardins que se situen a la confluència del carrer de Dulcinea, carrer de la Manxa i l’avinguda de Béjar. L’espai, ocupat per uns jocs infantil i zona verda, portaria el nom d’aquest municipi de la província de Jaén, originari de molts terrassencs emigrants del segle XX. La denominació coincidiria en espai, amb el sector on ja hi ha altres noms de municipis d’on és originaria una part de la població de la ciutat (Canjáyar, Terque, Adra, Abrucena, Vélez Rubio…).
