El Cementiri de Terrassa es va començar a construir ‘any 1928 i es va inaugurar l’1 de novembre del 1932, fa tot just 90 anys. Melcior Viñals i Muñoz, arquitecte municipal, va ser l’encarregat del projecte. El Cementiri de Terrassa és situat a la carretera N-150, a l’entrada de la ciutat, entre Torre-sana i Torrebonica, que es coneixia com a Can Torrella, per la qual cosa durant un temps es deia: “L’han portat a Can Torrella”, quan es feia referència a una mort i enterrament.
El reconte ja va ser dissenyat des dels seus inicis com un gran espai enjardinat amb les sepultures distribuïdes de manera que quedessin grans zones enjardinadesí. Al llarg dels anys s’ha preservat aquest model, destacant-ne les zones verdes i de bosc. Ja a finals del segle XIX es va començar a parlar dels trasllats del cementiri Vell a un altre indret adient fora de la ciutat, però no va ser fins l’11 de setembre de 1925 que l’Ajuntament va acordar la construcció en terres de can Torrella del Mas, prop de la carretera de Montcada.
Variada tipologia de sepultures
A banda d’una variada tipologia de sepultures (nínxols. panteons, hipogeus, tombes, etc.), s’hi troben noves opcions funeràries coma ara “EI Jardí del Repòs”, un lloc tranquil del recinte amb un rierol on espargir o enterrar les cendres enmig de la vegetació, en urnes ecològiques que es desfan amb la humitat. El Cementiri també compta amb sepultures exclusives per a cendres, com els columbaris, els nínxols columbari. els columbaris piramidals i el cinerari comunitari.
És un monument protegit com a bé cultural d’interès local, també es coneix com a Cementiri Nou en contraposició a l’antic cementiri, actualment desmantellat, que va donar nom al barri del Cementiri Vell. Fora del recinte hi ha els nous edificis del tanatori i el crematori.
És un recinte de planta irregular, amb accés per una petita entrada monumental formada per dos cossos de base esglaonada i un obelisc superior. L’eix de simetria, desenvolupat entre aquest punt i la capella de l’altre extrem, ordena l’espai destinat a tombes familiars. La capella, inspirada en l’estil Sezession, és de planta quadrangular amb cúpula sobre cimbori; està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Hi ha alguns enterraments d’interès. Cal esmentar el panteó de la família Alegre de Sagrera, d’inspiració clàssica.
El cementiri Vell, un article de Joaquim Verdaguer
.
