L’Ajuntament de Terrassa ha impulsat un nou model alimentari: Una proposta “dinàmica i flexible” que optimitza els recursos alimentaris, adaptada a les circumstàncies individuals, i per a garantir una alimentació saludable. Segons explica el Consistori en un comunicat, aquest nou model vol “anar més enllà” de la provisió d’aliments i vol considerar les necessitats personals de cada persona usuària per millorar la seva qualitat de vida. El projecte dona cobertura a més de 5.000 persones, principalment famílies.
Aquest canvi ve d’un procés de reflexió dels equips bàsics dels serveis socials amb l’objectiu de “pautar, guiar, concretar i unificar la mirada a l’hora de gestionar els recursos i prioritzar-los segons el cas de necessitat”. Segons apunten, durant els últims anys s’ha incrementat “de forma important” el nombre de famílies receptores de recursos alimentaris, i el model de banc d’aliments ha deixat de ser el més eficient com a resposta majoritària.
Pel tinent d’alcalde d’Acció Social i Cicles de la Vida i regidor de Serveis Socials, Noel Duque, “calia anar deixant les cistelles d’aliments que donen una resposta assistencialista i que poden crear dependència i repensar el model”.
Posar l’individu al centre tenint en consideració les seva situació personal i social
Així doncs, s’ha proposat aquest nou projecte, que vol prioritzar el dret a l’alimentació “posant l’individu al centre”, perquè té en consideració les seves necessitats personals. “Volem oferir una mirada diferent de la distribució dels recursos alimentaris, i atendre les persones d’acord amb la seva individualitat d’una manera que millori la seva qualitat de vida”, explica Duque.
També informen que el nou model incorpora una reflexió conjunta amb les persones usuàries i les incorpora per decidir quina és la millor opció per a cobrir les seves necessitats, tenint en compte la seva situació personal i social. En definitiva, la nova estratègia busca “definir els recursos segons les característiques i situacions de cada persona receptora i evitar la generació d’efectes d’estigma”.
Necessitats socials, vinculació al territori, les condicions per cuinar o factors de salut
Quan es detecta una demanda, s’entrevista a la persona per a reflexionar conjuntament sobre la seva situació i quina és la millor manera d’atendre-la. Es tenen en consideració “les necessitats socials, la vinculació al territori i requisits d’espais de relació, les necessitats d’habitatge que afecten a tenir o no cuina pròpia, i la manca de subministraments energètics o de condicions adequades per a cuinar”. A part també es contemplen “els factors de salut, la manca d’autonomia per a desplaçar-se o cuinar i les dificultats per a gestionar la medicació amb els àpats”.
Cooperació publico-social
En aquest canvi s’aposta per la cooperació publico-social. En el projecte, l’Ajuntament col·labora amb entitats socials i iniciatives privades no lucratives que formen part del tercer sector, tal com informen al comunicat. Per a aconseguir els seus objectius, la ciutat disposa de 26 projectes que formen part de tres recursos alimentaris principals: El Rebost (que inclou la distribució d’aliments no cuinats), els Ajuts Socials (que inclouen els ajuts econòmics, la distribució d’aliments cuinats, els ajuts de suport alimentari a la infància i l’adolescència i els projectes comunitaris i recursos d’urgència) i les Targetes Moneder.
A part, l’Ajuntament ha establert un pla pilot amb Creu Roja que vol garantir que les persones sense sostre que rebien un ajut puntual d’entrepà puguin gaudir d’un menjar digne complet al menjador de l’Andana, al passeig del Vint-i-dos de Juliol.
