La meitat de les comarques tenen població estacional de signe positiu l’any 2017, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El Tarragonès és la comarca que ha registrat més població estacional en termes absoluts, amb 47.721 persones equivalents a temps complet anual (ETCA), que representen el 19,1% de la població empadronada. La segueix el Barcelonès, amb 36.842 persones ETCA, equivalent a l’1,6% de la població.
En relació amb l’any anterior, el Baix Empordà, el Tarragonès i l’Alt Empordà són les comarques on més ha incrementat la població estacional en nombres absoluts (4.061, 3.404 i 3.203 persones ETCA, respectivament). A l’altra banda, la comarca on més ha disminuït la població estacional és el Barcelonès (-2.641 persones ETCA).
Salou és el municipi on més ha augmentat la xifra de població estacional l’any 2017 (2.507 persones ETCA) i assoleix les 25.812 persones ETCA, fet que suposa gairebé duplicar la població resident al municipi. La població estacional de Salou és el resultat de restar els no residents presents (28.726 persones ETCA) i els residents absents (-2.914 persones ETCA). Girona, Sant Cugat del Vallès i l’Escala també destaquen per l’augment de població estacional en valors absoluts.
D’altra banda, el municipi on més ha disminuït la població estacional és Lloret de Mar (-1.001 persones ETCA). El segueixen Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat.
Entre les capitals comarcals, els municipis amb major proporció de població estacional són Sort (33,3%), Vielha e Mijaran (25,5%) i el Vendrell (15,8%) i els municipis amb més població estacional negativa en termes relatius són Sant Feliu de Llobregat (-9,2%), Sabadell (-6,4%) i Terrassa (-5,4%).
La població estacional és el saldo o la diferència entre les entrades a un municipi de persones que no hi resideixen i les sortides d’aquest municipi de la població que hi resideix, ja sigui per treballar, per estudiar, per estades en segones residències o per vacances. Cada persona només es compta segons el nombre de dies que està present a cada municipi i, per tant, la unitat de mesura és la població equivalent a temps complet anual (persones ETCA).
El Tarragonès i el Barcelonès són les comarques amb més població estacional el 2017
Entre les comarques amb més població estacional positiva, a més del Tarragonès (47.721 persones ETCA), també destaquen el Barcelonès (36.842), el Baix Empordà (31.696) i la Selva (27.236). A l’altre extrem, entre les comarques amb població estacional de signe negatiu destaquen el Baix Llobregat (?33.791 persones ETCA), el Vallès Occidental (-20.085) i el Vallès Oriental (-13.643).
El Pallars Sobirà (32,9%), Aran (26,9%), l’Alta Ribagorça (24,5%) i el Baix Empordà (23,8%) són les comarques amb més població estacional en termes relatius. A l’altre extrem, hi ha 19 comarques on la població estacional és de signe negatiu, encapçalades per l’Anoia (?5,1%).
Barcelona, Salou i Lloret de Mar són els municipis amb més població estacional el 2017
Dels 220 municipis de què s’ofereixen resultats l’any 2017, n’hi ha 91 que tenen una població estacional de signe positiu. En termes absoluts, a banda de Barcelona, que és el municipi de Catalunya amb més població estacional (85.113 persones ETCA), també destaquen Salou (25.812), Lloret de Mar (15.940), Cerdanyola del Vallès (12.957) i Tarragona (10.537).
En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s’estima que té una població estacional equivalent al 174,3% de la població empadronada al municipi. El segueixen Pals, Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d’Aro i Torroella de Montgrí, amb increments sobre la població resident que oscil·len entre el 108,9% i el 50,7%.
Entre els 128 municipis on la població estacional és negativa en valor absoluts (i, per tant, la població present al municipi és inferior a l’empadronada) destaquen, l’Hospitalet de Llobregat (-16.565 persones ETCA), Badalona (-15.641) i Sabadell (-13.398). En termes relatius, els municipis que tenen més població estacional negativa són Tiana (-16,2%), Alpicat (-15,9%) i Torrelles de Llobregat (-15,4%).
