Terrassa, el municipi vallesà que més hectàrees agrícoles ha perdut en 60 anys

Ullastrell ha vist com passava d'estar envoltat de conreus a viure entre boscos, mentre que Viladecavalls és qui ha patit una major transformació del paisatge

Segons l’informe d’anàlisi Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona, realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, la demarcació de Barcelona ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018. Així, en els darrers 60 anys s’han perdut un total de 120.500 hectàrees de conreu, una àrea similar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. En aquest període, la disminució de superfície agrària ha estat d’unes 2.000 hectàrees anuals de mitjana, concretament 1.944 hectàrees, l’equivalent a 2.720 camps de futbol.

El 60% dels camps de conreu perduts s’han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats. Ullastrell és un dels casos paradigmàtics que l’estudi destaca, ja que el nucli de població que, fa seixanta-dos anys, estava envoltat de conreus i, actualment, està rodejat de boscos. El 1956, aquest municipi del Vallès Occidental tenia el 69% de la seva superfície dedicada a conreus. Actualment, aquesta dada ha baixat al 15%.

Comparativa a Ullastrell de camps de conreu a boscos

Comparativa a Ullastrell de camps de conreu a boscos | Diba

Tanmateix, a la nostra demarcació, és Viladecavalls qui percentualment ha perdut més hectàrees de conreu, amb més de 600 ha, el que suposa una reducció del 84,11%. És el cinquè municipi del Vallès Occidental que més terreny agrícola ha vist desaparèixer en els darrers 60 anys. També en aquest municipi destaca el creixement del sòl urbanitzat que ha passat del menys del 2% l’any 1956 a fins al 17,5% el 2018.

Comparativa a Viladecavalls del % de camps de conreu

Comparativa a Viladecavalls del % de camps de conreu | Diba

Després de Viladecavalls, els municipis que més camps de concreu han perdut venen, per ordre:

– Rellinars (81,14% i 250 ha. En aquest municipi es pot destacar que la pèrdua de conreus s’ha convertit majoritàriament en boscos i el creixement de sòl urbanitzable ha estat molt més reduït que a la resta de poblacions veïnes, passant només del 0,8% al 3,9 )

– Matadepera (80,11% i 171 ha. En aquest municipi destaca l’absorció de terreny forestal que ara és urbanitzat, amb 257 ha que han canviat de funció);

– Castellbisbal (79.09% i 1.500 ha. En aquest municipi destaca l’ampliació considerable de terreny urbanitzat que s’ha aconseguit a base de reduir conreus -815 ha- però també massa forestal, amb prop de 400 ha més, passant d’un 1,7% urbanitzat el 1956 al 23,4% del 2918);

– Terrassa (68,64 % de conreu perdut, al que equival a 1.969 hectàrees);

Vacarisses (68,5% i 402 ha de terreny agrícola desaparegut. En aquest municipi destaca que en 60 anys només ha perdut un 2% de la seva massa forestal, i això que més de 300ha han passat a ser urbanitzades. Tanmateix la transformació ha estat progressiva i no ha canviat el paisatge excessivament).

Comparativa a Terrassa del % de camps de conreu

Comparativa a Terrassa del % de camps de conreu | Diba

Si ens fixem però no en el % sinó en la quantitat d’hectàrees, de tot el Vallès Occidental, Terrassa és qui més terreny agrícola ha perdut en els darrers seixanta anys, amb una xifra de gareibé 2.000 ha. El podi el completa Sant Cugat amb 1.600 ha i Castellbisbal 1.532 ha. Per contra, Sabadell, només n’ha vist desaparèixer 1.200 i té un dels % més baixos de la comarca, amb un 61%.

Ordenats per municipi % i ha perdudes

La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona. Es tracta d’una tendència alarmant que preocupa especialment als municipis que volen posar en valor els beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària. Davant d’aquesta problemàtica, la Diputació de Barcelona està impulsant diverses iniciatives de dinamització agrària, entre les quals en son exemples el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.

Nou comentari