A 1 de gener de 2025, la població de Terrassa se situa en els 232.676 habitants. Són dades que ha donat a conèixer aquest dia 2 de desembre, l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que situa el creixement anual de la ciutat en un 1,9%. El volum poblacional de nous residents que ha arribat en el darrer any és de 4.382 persones. És un dels grans municipis de Catalunya que més creix, només igualat per Santa Coloma de Gramenet i superat per L’Hospitalet (una pujada del 3,9%).
Amb aquesta xifra, la cocapital vallesana es manté en la posició número 3 del rànquing de municipis més habitats del país, només superada per L’Hospital de Llobregat, amb 292.161, i Barcelona, amb 1.713.247 habitants. Mentre que mirant avall, continua la persecució de Badalona, que també incrementa la població fins a un 2% situant-se a 230.642 habitants, a menys de 2.000 de diferència de Terrassa. Mentre que Sabadell, que en els darrers anys semblava que accelerava el ritme de creixement i volia atrapar-nos, es queda amb 224.589 habitants, i un més moderat 1,4%.
De la resta de localitats de la nostra comarca, destaca el retrocés que ha patit Sant Cugat del Vallès, on ha perdut població (0.7%) i se situa en 97.959 habitants. També ha perdut població Ullastrell (-0,4%), tot i que es manté per sobre els 2.000 habitants (2.170); i Matadepera, que pateix una davallada del 0,6% i se situa en un global de 9.808. L’altre municipi que perd població és Badia del Vallès. La resta, el diferencial és positiu.
Ball de xifres amb les dades de l’Observatori de la ciutat
Les dades facilitades per l’INE, però, contrasten amb les que va facilitar el passat mes d’abril, el Servei d’Estudis i Observatori de l’Ajuntament de Terrassa, on s’indicava que a data 1 de gener de 2025, el cens de població era de 233.362 habitants. Per tant, l’increment patit s’elevava al 2% amb una arribada de 4.577 nous residents que la ciutat. La diferència entre les dues fonts és de gairebé 700 habitants, un “ball de xifres” rellevant. Tanmateix, cal dir que les discrepàncies solen ser habituals, fruit de darreres actualitzacions en l’empadronament, baixes i altes.
Com a curiositat, l’Observatori va publicar aquest mes d’octubre les dades referents a la procedència dels terrassencs. Aquí podem veure que només el 46,8% dels residents són nascuts a Terrassa, un valor molt similar al dels anys 2008 i 2009, quan s’assoleix el mínim de la sèrie (2006-2025). A partir d’aquí, els nascuts a la ciutat van anar guanyant pes fins al 2017 (assoleixen el 49,8%), any a partir del qual es reprèn la tendència decreixent. Del 53,2% restant de nascuts fora de la ciutat, el gran gruix, un 17,7% és nascut a Catalunya, especialment de l’àmbit metropolità. Amb tot, el col·lectiu de residents que ha experimentat una progressió més gran és el dels nascuts a l’estranger, que han passat de representar un 12,5% dels empadronats terrassencs l’any 2006 a un 21,7% dues dècades després.
D’altra banda, en el terreny de futur, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquest any, per primer cop, unes Projeccions de població municipals Segons aquests càlculs, de cara a l’Horitzó 2041, el municipi de Terrassa pot créixer 26.640 habitants més emprant un escenari mitjà, i uns 55.631, si es considera un escenari alt; ultrapassant, per tant, en ambdós casos la xifra dels 250.000 habitants en aquell període. A aquesta xifra s’arribaria, seguint l’escenari més probable (el mitjà) a finals de 2035.
