El programa de rehabilitació energètica de barris impulsat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i finançat amb fons europeus del Next Generation té previst invertir prop de 2,8 milions d’euros a la nostra ciutat. En concret, l’Ajuntament ha proposat sis zones de la ciutat on el projecte de remodelació d’edificis d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica pugui dur-se a terme.
Es tractaria doncs de beneficiar un total de 302 habitatges, repartits de manera equitativa entre els barris de Can Boada Casc Antic, Ca n’Anglada, Can Palet II i Santa Margarida, Ègara i La Maurina. Aquesta selecció ha estat en funció dels estudis que disposa l’Ajuntament de situació econòmica (renda), envelliment (gent gran) o d’altres situacions de complexitat i vulnerabilitat tenen unes ràtios més elevades en comparació a la mitjana de la ciutat.
D’aquí uns mesos, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya iniciarà la segona fase del programa amb la publicació d’una convocatòria de subvencions adreçada als ajuntaments i a les comunitats de propietaris dels barris seleccionats perquè puguin presentar els projectes d’actuacions i obres concretes. Fins aleshores, l’Oficina d’Habitatge de Terrassa, ubicada a Ca n’Anglada, centralitzarà els dubtes, peticions i ajudes de les comunitats de veïns que es vulguin adherir o beneficiar d’aquestes ajudes.
Millorar la qualitat de vida
La consellera Violant Cervera ha visitat aquest divendres dia 9 de setembre Can Boada Casc Antic, en una de les zones que es veurà beneficiades d’aquest pla de barris, uns blocs de pisos ubicats entre Francisco de Vitoria i carrer Hispanitat. “Les obres per fer els edificis més eficients repercutiran en la qualitat de vida de moltes persones i en una major implicació en el teixit comunitari”, ha subratllat.
I ha afegit que “pretenem millorar l’eficiència energètica dels edificis: cobertes, canvi de finestres, millores en l’accessibilitat, arranjament de les parts comunitàries… És una bona empenta per poder ajudar en aquells habitatges la majoria dels quals estan construïts als anys 50-60 del segle passat i que no estan en bones condicions”. La consellera ha agraït l’ajuda i tramitació dels ajuts a través de convenis amb les oficines tècniques, col·legis professionals i administradors de finques, i convenis de col·laboració amb sis entitats bancàries que es posen a disposició dels veïns que ho necessitin per finançar les obres.
Per a la seva banda, l’alcalde Jordi Ballart ha apuntat que aquesta és “una oportunitat que ha de fer avançar Terrassa cap a un model més sostenible des del punt de vista mediambiental, ja que en les rehabilitacions que es preveuen en les actuacions, estan centrades en l’eficiència energètica i l’estalvi, amb la consegüent millora del benestar de les persones i de la seva qualitat de vida”.
“Tenim la necessitat d’accelerar aquests processos sobretot en el moment actual amb l’increment dels costos energètics. Per això celebrem que la suma d’esforços entre administracions fa possible projectes com aquests”, ha recalcat. Ballart ha estat clar però que falta fer un esforç de comunicació a la ciutadania sobre totes aquestes ajudes. “Tenim un repte que és que arribi la informació a la ciutadania. Ara tenim recursos per a la rehabilitació d’habitatges amb diferents programes i una de les nostres prioritats immediates és fer arribar aquesta informació a les comunitats de veïns i als administradors de finques”, ha sentenciat.
Quin tipus d’actuacions entren?
Les actuacions subvencionables són la rehabilitació d’edificis (sempre que es redueixi el consum d’energia no renovable i també la demanda en calefacció i refrigeració); actuacions d’urbanització, reurbanització o millora de l’entorn físic, com per exemple la instal·lació d’ascensors, instal·lacions de sanejament o zones verdes i zones comunitàries; i la creació d’oficines de rehabilitació en els mateixos barris per tal de facilitar la gestió de les actuacions programades.
Lídia Guillen ha explicat a Món Terrassa que l’elecció de 302 habitatges no és a l’atzar. Des del govern s’ha volgut ser realista i prioritzar un 10% del total dels habitatges que necessitarien aquestes reformes. Per exemple, a Can Boada Casc Antic estaríem parlant de 48 habitatges o 3 escales. “Això no exclou que si ens trobem que hi ha més veïns que volen rehabilitar l’habitatge o l’edifici no es puguin acollir en d’altres àmbits o programes que tindrem oberts”.
En aquests moments tot just s’ha iniciat la convocatòria. D’aquí poc es coneixerà en quin termini s’han presentar els projectes seleccionats, d’aquesta manera quedarà fixat el pressupost real. “Ara hem fet una reserva inicial o una previsió, però poden acabar sent més”, subratlla Guillén.
“Entenem que són unes rehabilitacions complexes perquè implica fer tot l’exterior de l’edifici, són projectes molt grans com la substitució de cobertes.. I això té un cost important, que d’entrada qui el contracta és la comunitat de propietaris. Sí que tindrà l’aval de la Generalitat i l’Ajuntament però depens que els veïns tinguin la situació econòmica i personal per prioritzar aquesta actuació. Des de l’Oficina de Ca n’Anglada ens anirem reunint amb cadascun dels barris escollits per concretar quin és el calendari d’actuacions i què podem fer”, ha apuntat.
Quin % d’ajuts es donarà
El percentatge subvencionable de la inversió va directament relacionat amb la millora en l’estalvi energètic. Així, quan la reducció del consum sigui igual o superior al 30%, s’atorgarà un 40% de subvenció (amb un màxim de 8.100 euros/habitatge); quan la reducció del consum sigui igual o superior al 45% s’atorgarà el 65% de subvenció (un màxim de 14.500 euros/habitatge); i quan la reducció del consum sigui igual o superior al 60%, s’atorgarà un 80% de subvenció (un màxim de 21.400 euros/habitatge).
En aquest sentit, tal com ha recordat la consellera Cervera, es preveu que hi hagi subvencions de fins al 100% en casos de persones vulnerables.
