Terrassa ha entrat en la segona fase dels treballs previs que han de dictaminar si caldrà fer una revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o s’opta per continuar introduint-hi modificacions puntuals, com s’està fent fins ara.
Aquest procés que es va iniciar arran d’un Ple extraordinari de la ciutat a petició dels grups municipals, no està previst que finalitzi fins al 2027 amb la redacció d’un document que recollirà les conclusions que han de permetre valorar la necessitat o no de posar en marxa la redacció d’un nou POUM. És, doncs, un procediment llarg i complex, i que implicarà la participació de tots els serveis municipals de l’Ajuntament, partits polítics i ciutadania.
“La decisió final de si caldrà fer un nou POUM o no, no vindrà condicionada pel temps que té l’anterior, vigent del 2003, sinó de si “s’altera de manera substancial l’estructura general i orgànica del territori. Un altre punt clau pot ser si es determina que els creixements urbanístics previstos s’han exhaurit, és a dir, ja no queda sòl disponible per a nous supòsits, cosa que actualment no passa. També si es pot fer una completa adaptació de la ciutat a les noves exigències mediambientals i energètiques, i sobre les necessitats vinculades al futur creixement demogràfic”, ha apuntat la tècnica Marta Gómez.
En aquest sentit, el professor i expert en urbanisme Ton Estapé ha recordat que “en aquests vint-i-dos anys la ciutat ha crescut poblacionalment molt, però la seva estructura i teixit no s’ha deformat. Una revisió no necessàriament implica un nou POUM, cal ser ambiciosos però també coherents i no precipitar-nos”. Pel terrassenc un dels elements claus és tenir molt present l’encaix de l’activitat econòmica dins de la trama urbana, “l’hem de valorar i implementar en totes les seves formes, per evitar el perill que Terrassa es converteixi en una ciutat dormitori”.
Nou eixos claus de debat per a la Terrassa del futur
Amb tot això en ment, la primera fase de planificació inicial i recollida d’informació ja s’ha acabat i s’entra en la segona. Aquí, la programació està configurada, d’una banda, amb trobades amb tècnics municipals amb coneixement especialitzat en la matèria; de l’altra, sessions de la Comissió Estratègica, amb la participació de representants dels grups municipals, responsables directius de l’Ajuntament i experts externs reconeguts en cada temàtica, així com les reunions de treball amb la Taula Tècnica de la Construcció. “La nostra voluntat és abordar la futura revisió, amb el màxim diàleg possible, per això, la participació d’experts externs i de representants polítics aporta, a més, una mirada plural, amb vocació de consens i d’enriquiment col·lectiu del procés de revisió del POUM”.
Ja s’han programat una vintena de trobades entre els grups de treball que formen part d’aquesta revisió, amb nou eixos bàsics a tractar: evolució demogràfica, econòmica i social (ja feta), habitatge (que es faran aquest mes de juliol); infraestructures i la mobilitat; els equipaments; l’activitat econòmica; les rieres i les zones inundables; el medi ambient, la sostenibilitat i la salut; el patrimoni; i el paper de Terrassa dins la Regió Metropolitana de Barcelona.
El gener de 2026 finalitzaran les sessions, i, a partir d’aquí, el primer trimestre de 2026 es preveu obrir el procés de participació a la ciutadania en general. Que acabaria l’abril de 2017 amb l’inici de la tercera fase, on constaria d’elaborar el document amb les estratègies i accions extretes. Per passar a la quarta i definitiva, d’anàlisi i determinació de si cal o no revisar el POUM.
En el cas que, finalment, es decideixi apostar per no revisar-lo, des del govern municipal asseguren que totes les actuacions i estratègies extretes en aquests gairebé dos anys, es tindran ben presents en les posteriors modificacions puntuals. “Hem de tenir clar que fer un POUM nou implica tenir paralitzada la ciutat durant dos anys, en els quals no es poden atorgar llicències ni fer modificacions substancials de sòl. Així que hem de tenir ben clares les necessitats”, ha sentenciat Gómez.
