Aquest dimecres 18 de juny, al vespre, Terrassa va ser l’escenari del primer col·loqui del cicle Més Semicercles del 2025. L’acte, organitzat per Plataforma per la Llengua amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, tenia com a objectiu constatar com el model econòmic basat en el turisme no afavoreix l’arrelament lingüístic dels nouvinguts.
El col·loqui va tenir tingut lloc al pati de la Casa Alegre de Sagrera, al centre de Terrassa. Els ponents convidats van ser Gerard Furest, filòleg i activista sindical, i Saoka Kingolo, analista polític, responsable del projecte “Xerrem” de la CAL i premi Pompeu Fabra 2008. Tots dos van conversar sobre el paper de la llengua catalana en una societat diversa i en transformació. La xerrada va ser moderada la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell. El debat es va estructurar en cinc grans blocs temàtics; el valor individual del català, la funció cohesionadora, el paper de la llengua en la gestió de la diversitat identitària, la relació amb el model econòmic i, finalment, les propostes de futur per fer front a l’emergència lingüística.
Durant la seva intervenció, Gerard Furest va denunciar els efectes d’un model econòmic català basat en el turisme i que importa mà d’obra constantment, però que no afavoreix l’arrelament lingüístic. “El català continua sent una llengua d’ascensor social, però ho és menys que en el passat. El català ha de tenir valor simbòlic, però al mateix temps ha de tenir un valor instrumental”, ha afirmat Furest.
Per la seva banda, Saoka Kingolo va reflexionar sobre les motivacions i barreres que troben moltes persones nouvingudes a l’hora d’aprendre català. “La idiosincràsia del poble català fa que la llengua sigui molt més que un instrument de comunicació. A Catalunya, qui aprèn la llengua és vist com un aliat. És una confiança prèvia que ens permet compartir cadascú el que ens és propi”, va destacar Kingolo. Tanmateix, també va afegir que molts catalanoparlants parlen castellà amb la immigració. “A mi quan em passa em sento insultat. La consciència lingüística està augmentant, però cal fer una reflexió interna”, va manifestar.
