Malgrat que Terrassa sempre s’ha penjat l’etiqueta de ciutat laica, la religió -especialment amb la catòlica- sempre ha estat present en la vida del municipi. Amb el franquisme aquesta relació es va estrényer però un cop passada la dictadura, són moltes les tradicions i festivitats que se segueixen celebrant. Si vols saber els canvis en el nomemclàtor egarenc durant la República, la dictadura i la democràcia, clica aquí.
Un dels aspectes en què es fa palès el pes del cristianisme a la ciutat el trobem en el nomenclàtor. Terrassa compta amb 11 carrers o places dedicats a mossèns o bisbes, però a més, també hi ha fins a sis vials amb el nom de “pares” i dos amb el nom de “cardenals”. En total doncs, fins a 19 vials repartits per a tots els districtes i barris vinculats a personalitats de l’àmbit religiós, Alguns d’aquesta vintena de protagonistes van tenir algun lligam amb Terrassa, però la gran majoria no. Cal dir que no hi sumem els dedicats, per exemple, al Germà Joaquim o a les Josefines, ni tampoc la onzena de vials dedicats a mares de déu o el més d’un centenar a sants i santes.
Els protagonistes
Mossèn Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 – 27 de juliol del 1936), que va ser sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista, especialment de música religiosa. Víctima de la persecució religiosa de l’inici de la Guerra civil espanyola, ha estat proclamat servent de Déu i beatificat en 2013 com un dels 522 màrtirs de la Beatificació de Tarragona. Té dedicat un carrer a Ca n’Anglada.
Antoni Batlle i Mestre (Sitges, 31 de juliol de 1888 – Barcelona, 26 de novembre de 1955) va ser un sacerdot i pedagog català que es convertí en el gran impulsor del l’escoltisme catòlic a Catalunya. Té dedicat un carrer al Districte 6.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) va ser un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, va situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. Té una plaça dedicada al barri Centre.
Mossèn Josep Pons i Rabadà, de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, per a tuberculosos, en va ser creador juntament amb el doctor Jordi Anguera. Té dedicat un carrer al barri de Les Fonts.
Mossèn Josep Tatcher i Dinarès, mossèn de la parròquia de Caldes d’Estrac, era natural de Terrassa i tenia la voluntat de cedir a la ciutat la seva col·lecció d’antiguitats i el seu monetari. És per aquest motiu que l’any 1930, va establir contacte amb Salvador Cardús, secretari del Patronat de la Biblioteca-Museu Municipal Soler i Palet. Va morir d’una aturada cardíaca. Té dedicat un carrer al barri de Sant Pere Nord.
També en el nomeclàtor hi trobem Mossèn Joan Fortuny, amb una plaça dedicada a Ca n’Aurell. O Mossèn Pursals, amb un carrer a Sant Pere. La ciutat ha dedicat un vial a dos cardenals. Es tracta del Cardenal Cisneros, religiós franciscà i assessor d’estat, que va ser el tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic. I Cardenal Isidre Gomà, el cardenal primat d’Espanya durant la Guerra Civil, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista donant suport a la banda sublevada.
Pel que fa a la llista de “Pares”, el més destacat és el jesuïta egarenc Jacint Alegre Pujals que té dedicada la Rambleta del Pare Alegre, als barris de La Cogullada i Segle XX. Alegre és conegut per ser l’impulsor del Cottolengo, una institució religiosa que atén malalts terminals.
Al mateix barri del Segle XX, hi trobem Pare Font. La resta de protagonistes en aquesta categoria són: Pare Alexandre, amb una plaça al barri de Les Arenes-La Grípia-Can Montllor; Pare Llaurador, un frare anomenat Pere Llaurador, del Convent dels Recoletos de Terrassa, que l’any 1713, en els tres dies en que la vila va ser ocupada per les tropes castellanes i franceses, es va distingir per mitigar les repressions que es van fer entre la població, posseeix un carrer entre Ca n’Aurell i La Maurina; Pare Millán, sacerdot escolapi i introductor del basquetbol a Catalunya, amb un carrer que transita entre Can Roca i Poblenou-Zona Esportiva; i, finalment, Pare Xiberta, vinculat als carmelitans i que va morir a Terrassa, amb una plaça ubicada a Poblenou-Zona Esportiva.
Noms polèmics
A Terrassa també hi ha però noms religiosos que no estan excempts de polèmica. A més del cardenal Cisneros vinculat a la Inquisició espanyola, també tenim dos vials dedicats a Bisbes, ambdós relacionats amb el passat franquista de la ciutat. Per una banda, el Bisbe Castelltort, bisbe que va exercir durant els anys 1957-60 i que compta amb una avinguda al barri d’Ègara; per l’altra, el Bisbe Sanahuja, bisbe durant els anys 1944-70, i que forma part del nomeclàtor amb un carrer a les Fonts.
I, a més, actualment encara hi ha carrers dedicats a aquelles persones que el règim va considerar “caídos por Dios y por España”, entre els quals hi trobem dos mossèns: Mossèn Josep Moncau (amb un carrer i un passatge al barri de la Cogullada) va ser el primer rector de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa, i Mossèn Parramón (amb un pont i un carrer a les Fonts).
1 
