La paparola, o paparota, és la flor de la rosella. Peró si empreu aquests dos mots fora de Terrassa ningú sabrà de què parleu. Són paraules genuïnament egarencques, com la taifa. Paparola del llatí (papaver rhoeas). Aquesta planta de flors vermelles llueix especialment a la primavera, i pels rodals de la ciutat encara se’n poden trobar. El pipiripip és el nom que s’empra al Bages.
Paparola o Paparota: (del llatí, papaver rhoeas) són els noms usats a Terrassa per referir-se a la rosella, paraula comunament utilitzada a la resta de Catalunya per designar la planta de flors vermelles habitual en els camps de cultiu a la primavera. És també curiós observar l’extraordinària diversitat de variants que en molts idiomes hispans hi ha d’aquesta flor, començant pel pipiripip del pla del Bages, i seguint per l’amapola castellana, l’ababol aragonès, la papuela asturiana, la papoula gallega o la mitxoleta vasca. Sigui com sigui, ningú més a part dels terrassencs parla de paparoles o paparotes. Ara que ja ho sabem, també hem de dir que el que costa és trobar-les a Terrassa, després de la voràgine constructiva dels darrers anys.
Quarto de Reixa
Semblava expressió terrassenca, però s’ha detectat també a la comarca del Garraf, tant a Sitges com a Vilanova i la Geltrú. El que sembla clar és que al Vallès tant sols s’utilitza a Terrassa, i d’aquella manera, perquè en realitat cada vegada en queden menys d’aquelles habitacions que donaven al carrer i que es protegien d’una reixa metàl·lica exterior.
Xena: paraula que es fa servir a la comarca de Terrassa, al Vallès Central, per definir “allò que es treu dels pous morts que hi havia sota les comunes de les cases”. També es pot dir que “per les clavagueres baixa xena” o que “el riu és brut: hi ha xena”. L’extracció d’aquest producte es feia servir per abonar els horts i camps de cultiu. Malgrat semblar plenament terrassenc, a Girona encara perviu l’expressió “fer xena”, amb el significat de “fer merder”. La paraula sembla un galicisme, pres del mot gêne que vol dir molèstia, estorb. De manera que més que un sinònim de brutícia o sutzura, la xena és una sinònim de nosa, d’allò sobrer.
