Terrassa pensa també en els insectes i els hi ofereix hotel gratis, com ja passa a moltes ciutats europees, en espais verds que contenen plantes o arbres amb floració estacional. La xifra creix de mica en mica. Ho ha recordat l’alcalde de la ciutat en un post a Facebook.

Aquesta setmana s’han començat a instal·lar nous hotels d’insectes per millorar la biodiversitat urbana en diferents indrets del municipi. Des d’ara i fins a finals d’any se n’instal·laran una vintena, que se sumen als nou que ja hi havia. Els hotels, repartits per la ciutat, serveixen de refugi a diverses espècies, com abelles i altres insectes, que cada vegada tenen menys espais per reproduïr-se. Així potenciem la polinització i la proliferació d’alguns insectes i d’ocells, potenciant la biodiversitat i una ciutat més sostenible.

Els hotels d’insectes són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies beneficioses per al medi ambient. Amb diferents materials de construcció (inerts i/o orgànics), es dissenyen un conjunt d’habitacles amb l’objectiu d’atreure’n diferents grups. Aquestes instal·lacions, reprodueixen amb uns senzills elements de fusta els espais que hi ha de forma natural a la natura i que serveixen d’habitacle per a algunes espècies d’insectes que són beneficiosos per la biodiversitat i la millora del medi ambient, com les marietes o les abelles solitàries.

Actuals

  • Plaça del Segle XX (poliesportiu)
  • Plaça de Ricard Camí
  • Parc de Sant Jordi
  • Jardins de Casa Alegre de Sagrera
  • Plaça d’Eugeni d’Ors
  • Plaça de Francesca Llonch
  • Avinguda de Lacetània
  • Rambleta del Pare Alegre
  • Torrent de Les Bruixes – Vallparadís
  • Pla del Mas de la Castlània – Vallparadís
  • La Devesa – Vallparadís

Als pobles i ciutats hi viuen una gran varietat d’espècies animals que sí que estan protegides i que contribueixen a millorar la qualitat de vida urbana. Destaquen, en especial, diversos ocells (orenetes, falciots, ratpenats… que, per exemple, són importants en el control d’insectes) i els rèptils (dragons, sargantanes…). Aquestes espècies aprofiten les estructures dels edificis -les esquerdes, els forats a les parets, els falsos sostres o les caixes de les persianes- per fer el niu o buscar refugi. No obstant això, també tenim algunes espècies (com coloms, cotorres, gavians o ratolins, que no són fauna urbana protegida) que proliferen molt i que causen molèsties a la ciutadania.

La naturalització de les ciutats forma part de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unió Europea. I, en aquest sentit, cal un canvi de mentalitat i pensar que un edifici, a més d’acollir habitatges, oficines o locals, pot tenir una altra funcionalitat aprofitant la seva estructura i fer que es reconverteixi en un gran roquissar, capaç d’atraure un bon grapat d’espècies diferents ja siguin aus, mamífers (com ratpenats) o rèptils (com dragons o sargantanes

Nou comentari